■ vernacle
| | vernacla

Etimologia: del ll. vernacŭlus, -a, -um ‘relatiu als esclaus nascuts a casa; indígena, autòcton’, der. de verna ‘esclau nascut a casa de l’amo’, d’on ‘indígena’ 1a font: 1888, DLab.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la contrada on hom ha nascut.
    2. llengua vernacla lingüística Llengua pròpia d’una contrada determinada, dit especialment de la no utilitzada literàriament ni per a finalitats culturals.
  2. masculí lingüística Llengua vernacla.