Diccionari - GDLC | diccionari.cat

1. Punició, dany, greuge, etc., que hom infligeix a algú per tal de satisfer el seu ressentiment per un greuge o un dany inferit per aquest a ell o a altri. La venjança serà terrible. Demanar, cridar, venjança. Una ofensa que clama venjança.
2. prendre venjança Venjar-se.
3. venjança de sang etnografia i religió Dret antic, reconegut en molts pobles, que permetia al parent més pròxim d’una víctima d’executar l’assassí —o, sovint, algun membre de la seva família— o de prendre personalment la venjança, sense intervenció del poder públic.
Desig de venjança.

femení Punició, dany, greuge, etc, que hom infligeix a algú per tal de satisfer el seu ressentiment per un greuge o un dany inferit per aquest a ell o a altri La venjança serà terrible Demanar, cridar, venjança Una ofensa que clama venjança prendre venjança Venjar-se venjança de sang etnografia i religió Dret antic, reconegut en molts pobles, que permetia al parent més pròxim d’una víctima d’executar l’assassí —o, sovint, algun membre de la seva família— o de prendre personalment la venjança, sense intervenció del poder públic Desig de venjança

■ venjar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">venjar</title>

Etimologia: del ll. vĭndĭcare ‘reclamar; venjar’ 1a font: s. XIII, Desclot

verb

transitiu Prendre venjança d’una ofensa, un dany, un greuge, etc. Els catalans venjaren la mort de llur capità.
1. transitiu Castigar l’ofensa, el dany, etc., inferits a algú. Ell ha venjat el seu pare.
2. transitiu per extensió Venjar algú el seu honor.
3. pronominal Satisfer-se causant dany a algú en compensació d’una ofensa o un dany causat per ell. Venjar-se d’algú, d’una ofensa.

■ venjar

verb transitiu Prendre venjança d’una ofensa, un dany, un greuge, etc Els catalans venjaren la mort de llur capità transitiu Castigar l’ofensa, el dany, etc, inferits a algú Ell ha venjat el seu pare transitiu per extensió Venjar algú el seu honor pronominal Satisfer-se causant dany a algú en compensació d’una ofensa o un dany causat per ell Venjar-se d’algú, d’una ofensa

■ venjatiu

| venjativa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">venjatiu</title>

Partició sil·làbica: ven_ja_tiu
Etimologia: de venjar 1a font: s. XV

adjectiu

Inclinat a prendre venjança de qualsevol greuge o ofensa. Una persona venjativa.
per extensió Un acte venjatiu.

■ venjatiu

| venjativa

adjectiu Inclinat a prendre venjança de qualsevol greuge o ofensa Una persona venjativa per extensió Un acte venjatiu

■ venjativament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">venjativament</title>

Etimologia: de venjatiu

adverbi En venjança.

■ venjativament

adverbi En venjança

■ veno-

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">veno-</title>

Forma prefixada del mot llatí vēna, que significa ‘vena’. Ex.: venografia, venotomia.

■ veno-

Forma prefixada del mot llatí vēna , que significa ‘vena’ Ex venografia, venotomia

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ vènit

■ venja

■ venjable

■ venjador | venjadora

■ venjador | venjadora

■ venjament

■ venjança

■ venjar

■ venjatiu | venjativa

■ venjatiu | venjativa

■ venjativament

■ veno-

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ venjador

| venjadora

■ venjador

| venjadora

■ venjatiu

| venjativa

■ venjatiu

| venjativa

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia