■ venjar

Etimologia: del ll. vĭndĭcare ‘reclamar; venjar’ 1a font: s. XIII, Desclot
    verb
  1. transitiu Prendre venjança d’una ofensa, un dany, un greuge, etc. Els catalans venjaren la mort de llur capità.
    1. transitiu Castigar l’ofensa, el dany, etc., inferits a algú. Ell ha venjat el seu pare.
    2. transitiu per extensió Venjar algú el seu honor.
    3. pronominal Satisfer-se causant dany a algú en compensació d’una ofensa o un dany causat per ell. Venjar-se d’algú, d’una ofensa.