■ venjança

Etimologia: de venjar 1a font: s. XIII, Desclot
    femení
    1. Punició, dany, greuge, etc., que hom infligeix a algú per tal de satisfer el seu ressentiment per un greuge o un dany inferit per aquest a ell o a altri. La venjança serà terrible. Demanar, cridar, venjança. Una ofensa que clama venjança.
    2. prendre venjança Venjar-se.
    3. venjança de sang etnografia i religió Dret antic, reconegut en molts pobles, que permetia al parent més pròxim d’una víctima d’executar l’assassí —o, sovint, algun membre de la seva família— o de prendre personalment la venjança, sense intervenció del poder públic.
  2. Desig de venjança.