Es mostren 88933 resultats

venèrids


<title type="display">venèrids</title>

    masculí zoologia
  1. plural Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis. Inclou un gran nombre de gèneres i espècies, entre les quals destaquen l’escopinya gravada (Venus verrucosa), la rossellona (V. gallina), el petritxol de sang (Cytherea chrone), la cloïssa (Tapes decussatus), l’escopinya de llet (T. texturata) i la cloïssa llisa (Artemis exoleta).
  2. singular Mol·lusc de la família dels venèrids.

venèrids

masculí zoologia plural Família de molluscs lamellibranquis de l’ordre dels eulamellibranquis Inclou un gran nombre de gèneres i espècies, entre les quals destaquen l’escopinya gravada Venus verrucosa , la rossellona V gallina , el petritxol de sang Cytherea chrone , la cloïssa Tapes decussatus , l’escopinya de llet T texturata i la cloïssa llisa Artemis exoleta singular Mollusc de la família dels venèrids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vènet
| vèneta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vènet</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als vènets.
  2. masculí i femení història Individu d’un poble de procedència il·líria, establert els primers segles de l’era cristiana a les terres del litoral adriàtic, al NE d’Itàlia.
  3. masculí lingüística Cadascun dels dialectes de l’italià septentrional parlats a la regió italiana del Vènet.

■ vènet
| vèneta

adjectiu Relatiu o pertanyent als vènets masculí i femení història Individu d’un poble de procedència illíria, establert els primers segles de l’era cristiana a les terres del litoral adriàtic, al NE d’Itàlia masculí lingüística Cadascun dels dialectes de l’italià septentrional parlats a la regió italiana del Vènet
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ venguí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">venguí</title>

Etimologia: primera persona del pretèrit perfet d’indicatiu de vendre
masculí dret mercantil Certificat que fa un venedor o agent que ha pres part en una venda de títols o mercaderies, per tal de justificar la procedència i el preu de la cosa comprada.

■ venguí

masculí dret mercantil Certificat que fa un venedor o agent que ha pres part en una venda de títols o mercaderies, per tal de justificar la procedència i el preu de la cosa comprada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veni-

■ veni-

Forma prefixada del mot llatí vēna , que significa ‘vena’ Ex venisecció, venisutura
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vènia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vènia</title>

Partició sil·làbica: vè_ni_a
Etimologia: del ll. venia ‘favor, gràcia’, de la mateixa arrel de venerari ‘venerar’ 1a font: 1439
    femení
  1. Remissió d’una culpa.
  2. Llicència, permís, que hom concedeix a un inferior. Amb la teva vènia, em retiraré. Demanar, concedir, esperar, la vènia de fer alguna cosa.

■ vènia

femení Remissió d’una culpa Llicència, permís, que hom concedeix a un inferior Amb la teva vènia, em retiraré Demanar, concedir, esperar, la vènia de fer alguna cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ venial

■ venial

adjectiu Que pot ésser perdonat cristianisme Dit d’una falta, un error, etc, poc greu, excusable oposat a mortal Pecat venial
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ venialitat

■ venialitat

femení Qualitat de venial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ venialment

■ venialment

adverbi D’una manera venial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ venidor
| venidora

■ venidor
| venidora

adjectiu Que ha de venir masculí Allò que ha de venir, esdevenidor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ venir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">venir</title>

Etimologia: del ll. venīre, íd. 1a font: 1100
    verb intransitiu
    1. Transportar-se d’un lloc al lloc on és, era o serà en el moment de l’acció la persona que parla o a qui hom parla (amb un moviment contrari al designat per anar) o a un lloc lligat tant amb el qui parla com amb aquell a qui hom parla (amb un moviment que coincideix amb el designat per anar). Vine, que et vull dir una cosa. Vols venir a passejar? Algun dia et vindré a veure. Vindré a sopar a casa teva quan surtis de treballar.
    2. Procedir. Uns costums vinguts d’Amèrica. El vent ve del nord.
    3. venir amb (algú) Acompanyar-lo. Ell també va venir amb nosaltres.
    4. venir de l’hort figuradament No estar al corrent del que passa.
    5. veure venir (algú) figuradament Penetrar les seves intencions.
    1. En una successió de llocs a recórrer, els primers a recórrer, el primer a aparèixer en l’escena d’una acció. Després de Sitges ve Vilanova.
    2. En una successió d’èpoques futures, les primeres a què hom s’acosta, la primera a aparèixer temporalment. Ara ve l’hivern amb els seus freds. La setmana que ve, l’any que ve.
    3. En una successió d’esdeveniments futurs, els primers a què hom s’acosta, el primer a aparèixer. Després de les rialles venen les ploralles.
    4. Treure origen, provenir. Venir de bona família. Això no ve d’ara: ja ve de lluny.
    5. Seguir-se, ésser la conseqüència natural. El seny ve amb els anys.
    6. Resultar. Això ve a meitat de preu.
    7. Acostar-se la collita d’un producte natural, fer aparició en el mercat. Aviat vindran les cireres. Unes patates que venen molt primerenques.
    8. Produir-se en un ésser viu un fenomen fisiològic o anímic. Venir son, el singlot. Venir una idea.
    9. Assolir, aconseguir, de fer un acte, ésser posat en una situació. Venir a pobresa. Venir a madurament un gra.
    10. ara ve quan el maten (o ara ve la bona) figuradament i col·loquialment Frase amb què hom crida l’atenció sobre un esdeveniment important que ha de tenir lloc, o sobre la qüestió important d’allò que explica.
    11. venir bé (o malament) Anar bé (o malament). Ara no em ve bé d’anar-hi.
    1. Ésser d’una manera determinada amb relació a quelcom. Aquestes sabates em venen petites. Ve com l’anell al dit.
    2. venir (a algú) de Dependre d’una quantitat, d’un temps, etc., per a poder fer una cosa. Ens va venir de cinc minuts per a poder agafar el tren. Torna-me’l quan l’hagis llegit, no em ve pas d’una setmana. És generós perquè no li ve d’un duro.
    3. no venir d’aquí (o d’això) Frase que es diu per indicar que allò que s’ha dit abans no té importància, no pot impedir una altra cosa. No t’hi amoïnis, no ve d’aquí. No vindrà d’aquí si no m’ho pots tornar.
    4. venir prim (o venir d’un no res) Estar a punt de succeir una cosa, però no arribar a succeir. Ha vingut d’un no res com no em poso a cridar. Li ha vingut prim que no caigués.
  4. Precedint un infinitiu introduït per la preposició a, indica la realització aproximada de l’acció de l’infinitiu. Tots els candidats venen a dir el mateix.
  5. venir-se’n Un sostre, una volta, etc., enfonsar-se, caure al damunt.
  6. vinga!
    1. Exclamació que hom utilitza per a demanar una cosa que hom desitja tenir tot seguit. Vinga música!
    2. Exclamació utilitzada per a indicar el caràcter apressat, insistent o durador d’una acció o objecte. Ens vam escapar, i vinga córrer per carrers i places! Vinga sales i més sales!

■ venir

verb intransitiu Transportar-se d’un lloc al lloc on és, era o serà en el moment de l’acció la persona que parla o a qui hom parla amb un moviment contrari al designat per anar o a un lloc lligat tant amb el qui parla com amb aquell a qui hom parla amb un moviment que coincideix amb el designat per anar Vine, que et vull dir una cosa Vols venir a passejar Algun dia et vindré a veure Vindré a sopar a casa teva quan surtis de treballar Procedir Uns costums vinguts d’Amèrica El vent ve del nord venir amb algú Acompanyar-lo Ell també va venir amb nosaltres venir de l’hort figuradament No estar…
Informació complementària
Traducció