■ venial

Partició sil·làbica: ve_ni_al
Etimologia: del ll. td. venialis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Que pot ésser perdonat.
  2. cristianisme Dit d’una falta, un error, etc., poc greu, excusable (oposat a mortal). Pecat venial.