■ vènia

Partició sil·làbica: vè_ni_a
Etimologia: del ll. venia ‘favor, gràcia’, de la mateixa arrel de venerari ‘venerar’ 1a font: 1439
    femení
  1. Remissió d’una culpa.
  2. Llicència, permís, que hom concedeix a un inferior. Amb la teva vènia, em retiraré. Demanar, concedir, esperar, la vènia de fer alguna cosa.