Es mostren 88933 resultats

usualment

usualment

usuari
| usuària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">usuari</title>

Accessory
Partició sil·làbica: u_su_a_ri
Etimologia: del ll. usuarius, -a, -um, íd. 1a font: 1839, DLab.
Body
    adjectiu i masculí i femení
  1. Dit de qui usa alguna cosa, algun servei, especialment públic. Els usuaris del metro. Els usuaris del català.
  2. dret
    1. Dit de qui té dret d’usar una cosa d’altri.
    2. especialment Dit de qui, per concessió governativa o per altres títols, gaudeix d’un aprofitament d’aigües derivades d’un corrent públic.

usuari
| usuària

usucapió

usucapió

usucapir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">usucapir</title>

Accessory
Etimologia: del ll. usucapĕre, íd., comp. de usu, ablatiu de usus ‘ús’ i capĕre ‘prendre, apoderar-se’, lit. ‘apoderar-se per ús, per prescripció’ 1a font: 1803, DEst.
Body
verb transitiu dret civil Adquirir el dret de propietat (d’una cosa) i altres drets reals possibles mitjançant la possessió continuada d’aquests drets en concepte de titular durant el temps que assenyala la llei.

usucapir

Informació complementària

usufructuar

usufructuar

usufructuari
| usufructuària

usufructuari
| usufructuària

usura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">usura</title>

Accessory
Etimologia: del ll. usūra, íd. 1a font: s. XIII
Body
    femení
  1. dret penal i història Delicte comès per qui presta habitualment diner amb interès desproporcionat i superior al normal o obliga a un contracte lleoní persones en situació de necessitat o d’inexperiència.
  2. pagar amb usura figuradament Correspondre a quelcom que hom rep, bo o dolent, donant o tornant més que hom no ha rebut.

usura

usurari
| usurària

usurari
| usurària

usurer
| usurera

usurer
| usurera

usurpació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">usurpació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: u_sur_pa_ci_ó
Etimologia: del ll. usurpatio, -ōnis, íd. 1a font: 1491
Body
    femení
  1. Acció d’usurpar.
  2. dret penal
    1. Delicte comès per qui, sense títol legítim, s’apropia de fet una propietat, una dignitat o un càrrec, o bé s’apodera d’un dret amb mala fe, amb violència o engany, en perjudici d’altri.
    2. usurpació d’atribucions Delicte comès pel funcionari públic que s’arroga atribucions legislatives d’altri, dicta reglaments o disposicions generals, s’excedeix en les seves atribucions o deroga o suspèn l’execució d’una llei, pel jutge que s’arroga atribucions pròpies de les autoritats administratives o impedeix a aquestes l’exercici legítim de llurs funcions, o pels funcionaris administratius o militars que dirigeixen ordres o intimacions a una autoritat judicial, relatives a causes o negocis el coneixement o resolució dels quals sigui de competència dels tribunals judicials.

usurpació