■ usufructuari
| | usufructuària

Partició sil·làbica: u_su_fruc_tu_a_ri
Etimologia: del ll. usufructuarius, -a, -um, íd.
    dret
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’usdefruit.
  2. adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que té l’usdefruit d’una cosa.