Es mostren 88933 resultats

untament

untament

untar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">untar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vg. ŭnctare, íd., freqüentatiu del ll. ŭngĕre ‘ungir; untar’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Recobrir d’oli o d’una altra matèria greixosa o viscosa. Vaig untar les rodes amb greix. Untar-se les mans amb una crema nova.
    2. Subornar algú amb diners o amb presents. Van untar l’àrbitre i així van guanyar el partit. Unteu el guàrdia i us deixarà passar.
  2. pronominal
    1. Tacar-se amb una substància greixosa o viscosa. Vigila amb la xocolata, que t’untaràs!
    2. figuradament Quedar-se indegudament una part d’allò que hom maneja, especialment diner. Es va untar de valent mentre era director del banc.

untar

untatge

untatge

untet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">untet</title>

Accessory
Etimologia: de untar 1a font: 1839, DLab.
Body
    masculí
    1. Substància apta per a untar.
    2. Greix.
    3. untet sebaci fisiologia animal Vèrnix.
  1. Taca de matèria greixosa.
  2. plural figuradament Diners, presents, afalagadures, etc., amb què hom corromp o suborna algú. Hi va haver untets, i la cosa va anar com una seda.
  3. oficis manuals Eina dels fusters i dels ebenistes que consisteix en trossos de roba impregnats d’oli, clavats a un tros de fusta amb mànec i que serveix per a untar serres i xerracs per tal que llisquin més suaus.

untet

untó

untó

untor

untor

untós
| untosa

untós
| untosa

untuós
| untuosa

untuós
| untuosa

untuosament

untuosament

untuositat

untuositat