■ untar

Etimologia: del ll. vg. ŭnctare, íd., freqüentatiu del ll. ŭngĕre ‘ungir; untar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Recobrir d’oli o d’una altra matèria greixosa o viscosa. Vaig untar les rodes amb greix. Untar-se les mans amb una crema nova.
    2. Subornar algú amb diners o amb presents. Van untar l’àrbitre i així van guanyar el partit. Unteu el guàrdia i us deixarà passar.
  2. pronominal
    1. Tacar-se amb una substància greixosa o viscosa. Vigila amb la xocolata, que t’untaràs!
    2. figuradament Quedar-se indegudament una part d’allò que hom maneja, especialment diner. Es va untar de valent mentre era director del banc.