Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88933 resultats

■ tuba

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tuba</title>

Homòfon: tuva
Etimologia: del ll. tŭba, íd. 1a font: 1917, DOrt.

música
1. femení Trompeta llarga de bronze dels antics exèrcits romans.
2. femení Instrument de vent, de metall i amb pistons, tipus greu de la família del bombardí.
3. masculí i femení Persona que toca la tuba.
4. tuba wagneriana Modalitat de tuba semblant a la trompa per la seva forma el·líptica i d’un timbre solemne, inventada per Richard Wagner.
femení per extensió anatomia animal trompa 4.

■ tuba

música femení Trompeta llarga de bronze dels antics exèrcits romans femení Instrument de vent, de metall i amb pistons, tipus greu de la família del bombardí masculí i femení Persona que toca la tuba tuba wagneriana Modalitat de tuba semblant a la trompa per la seva forma ellíptica i d’un timbre solemne, inventada per Richard Wagner femení per extensió anatomia animal trompa 4

tubal

<title type="display">tubal</title>

adjectiu anatomia animal Tubari.

tubal

adjectiu anatomia animal Tubari

■ tubari

| tubària

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tubari</title>

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a una tuba o trompa.

■ tubari

| tubària

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a una tuba o trompa

■ túber

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">túber</title>

masculí anatomia animal Nus, tuberositat, tubercle.

■ túber

masculí anatomia animal Nus, tuberositat, tubercle

■ tuberals

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tuberals</title>

femení

botànica

plural Ordre d’ascomicets de la subclasse de les discomicètides, integrat per fongs d’ascocarps tuberosos, amb l’aparell esporífer amb un còrtex berrugós o llis, i que forma micorrizes amb arrels d’arbres. El principal gènere és Tuber (tòfona).
singular Fong de l’ordre de les tuberals.

■ tuberals

femení botànica plural Ordre d’ascomicets de la subclasse de les discomicètides, integrat per fongs d’ascocarps tuberosos, amb l’aparell esporífer amb un còrtex berrugós o llis, i que forma micorrizes amb arrels d’arbres El principal gènere és Tuber tòfona singular Fong de l’ordre de les tuberals

■ tubercle

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tubercle</title>

Etimologia: del ll. tubercŭlum, dimin. de tuber ‘bony; tumor; excrescència’ 1a font: 1932, DFa.

masculí

botànica
1. Òrgan caulinar subterrani, engruixit i ric en substàncies de reserva.
2. Prominència arrodonida en la superfície d’un òrgan.
anatomia animal
1. Eminència o protuberància d’un òrgan, especialment d’un os.
2. tubercle auditiu Formació nerviosa de la base del quart ventricle.
3. tubercle de Montgomery Cadascun dels nòduls grossos que es disposen al voltant del mugró en el període de l’alletament.
patologia Lesió característica de la tuberculosi, constituïda per la reunió de diversos fol·licles tuberculosos.

■ tubercle

masculí botànica Òrgan caulinar subterrani, engruixit i ric en substàncies de reserva Prominència arrodonida en la superfície d’un òrgan anatomia animal Eminència o protuberància d’un òrgan, especialment d’un os tubercle auditiu Formació nerviosa de la base del quart ventricle tubercle de Montgomery Cadascun dels nòduls grossos que es disposen al voltant del mugró en el període de l’alletament patologia Lesió característica de la tuberculosi, constituïda per la reunió de diversos follicles tuberculosos