■ tub

Etimologia: del ll. tŭbus, íd. 1a font: 1803, DEst.
    masculí
    1. Element buit (cilíndric, prismàtic, cònic, etc.) de secció generalment constant, de vidre, de metall, de ciment, de plàstic, de goma, etc., més llarg que ample, que, formant part generalment d’una conducció, serveix per a conduir o transportar gasos, líquids o matèries pulverulentes i per a molts altres usos.
    2. música En l’orgue, cadascun dels tubs acústics de metall o de fusta de secció regular, posats en vibració per la columna d’aire que contenen.
    3. tub acústic (o sonor) acústica Qualsevol tub de metall o de fusta, de secció quadrada, cònic o bé cilíndric, disposat de manera que l’aire de l’interior pugui vibrar i, així, pugui produir sons.
    4. tub d’aletes termotècnia Tub que és proveït d’aletes, sovint constituïdes per una làmina enrotllada en espiral al seu entorn, per tal de facilitar l’intercanvi tèrmic.
    5. tub d’assaig química Tub de vidre tancat per un extrem, de fons rodó, de dimensions molt diverses, molt emprat en el laboratori.
    6. tub de centrifugadora química Tub d’assaig, no gaire llarg, de fons rodó o afuat i de parets gruixudes.
    7. tub de clorur de calci química Tub de vidre que, a través d’un bulb, continua en un altre de diàmetre més petit, de forma recta o colzada, el qual, emplenat amb clorur de calci o un altre agent dessecant i fixat, pel tub de diàmetre més petit, a un flascó o aparell, protegeix els materials que aquests contenen de la humitat exterior.
    8. tub de combustió química Tub de vidre o de material ceràmic que suporta les navetes i altres tipus de gresols per a ésser introduïts en els forns de combustió.
    9. tub de Faucher diagnosi Tub de goma flexible emprat per al sondatge de l’estómac.
    10. tub de Mayo terapèutica Tub amb diverses obertures i corbat emprat en l’anestèsia per inhalació a fi de facilitar la respiració.
    11. tub d’escapament automòbil, automobilisme Cadascun dels tubs pels quals és efectuada l’expulsió dels gasos de combustió del motor dels automòbils, motocicletes, ciclomotors, etc.
    12. tub de Thièle química Tub d’assaig amb una tubuladura que surt prop de la base i, a manera de nansa, torna a entrar per la part mitjana.
    13. tub de Thumberg química Tub de vidre amb una tubuladura prop de la boca, tancat per un altre tub d’assaig corbat, en forma de U invertida, emprat per a fer reaccionar dos líquids, col·locats en el fons dels dos tubs, en absència d’aire.
    14. tub flexible tecnologia Tub constituït per una gran quantitat d’elements anulars, les vores dels quals, convenientment perfilades, permeten el desplaçament dels uns respecte als altres i, fins i tot, llur enrotllament helicoidal.
    15. tub llançatorpedes marina de guerra Llançatorpedes sobreaquàtic o subaquàtic.
  2. per analogia
    1. Peça buida més llarga que ampla i semblant a un tub, emprada per a usos diversos.
    2. electrotècnia i luminotècnia Nom genèric de diverses làmpades de descàrrega, de forma més o menys tubular.
    3. tub analitzador televisió Tub de feix electrònic destinat a transformar una imatge òptica en senyals elèctrics sense cap element mecànic.
    4. tub comptador electrònica Tub electrònic destinat a comptar impulsos elèctrics.
    5. tub de descàrrega electrònica Tub de gas en el qual es produeix una descàrrega elèctrica.
    6. tub de feix electrònic electrònica Tub proveït de diversos elèctrodes (alguns dels quals formen un canó d’electrons), destinat a produir un o més feixos electrònics.
    7. tub de raigs catòdics electrònica Tub de feix electrònic que, mitjançant uns dispositius deflectors adequats, pot fer desviar el feix a fi que incideixi sobre una pantalla fluorescent i hi produeixi un punt lluminós variable com a conseqüència de l’impacte dels electrons sobre la dita pantalla.
    8. tub de raigs X electrònica Tub de buit en el qual els electrons emesos pel càtode són fortament accelerats, de manera que en incidir sobre l’ànode (anomenat també anticàtode) provoquen l’emissió de raigs X.
    9. tub d’imatge televisió Tub de raigs catòdics emprat en els receptors de televisió.
    10. tub electrònic electrònica Dispositiu electrònic constituït per dos elèctrodes o més, a l’interior del qual hi ha el buit, o bé un gas determinat, a través del qual té lloc la conducció del corrent elèctric mitjançant el moviment dels electrons (o d’aquests i dels ions) entre els elèctrodes.
    11. tub estabilitzador electrònica Tub de descàrrega destinat a ésser emprat com a element de referència o d’estabilitzador de tensió.
    12. tub fluorescent electrotècnia i luminotècnia Làmpada de descàrrega en la qual la llum és produïda principalment per l’emissió d’una capa de substància fluorescent dipositada a l’interior i excitada per la radiació ultraviolada de la descàrrega.
    13. tub indicador electrònica Tub de gas emprat com a indicador numèric.
    14. tub luminescent electrotècnia i luminotècnia Làmpada de descàrrega luminescent en forma de tub llarg, rectilini o corb.
    1. anatomia Part, òrgan o estructura en forma de canó o peça cilíndrica.
    2. tub auditiu anatomia animal Trompa d’Eustaqui.
    3. tub de Ferrein anatomia animal Part flexuosa del tub urinífer.
    4. tub digestiu anatomia animal Conducte format per la boca, l’esòfag, l’estómac i els intestins, fins a l’anus.
    5. tub de Malpighi anatomia animal Cadascun dels elements del sistema excretor particularment característic d’artròpodes terrestres (insectes, miriàpodes i certs aràcnids).
    6. tub laticífer botànica Apòcit o síncit de forma allargada i ple de làtex.
    7. tub nerviós (o tub neural) embriologia Solc que apareix a la part dorsal de l’embrió en estat de nèurula, a partir de la placa neural i que origina el sistema nerviós.
    8. tub pol·línic botànica Evaginació tubular del contingut del gra de pol·len, que es forma en germinar aquest en l’estigma.
    9. tub urinífer Cadascun dels tubs que formen els lobels del ronyó.