■ tuba

Homòfon: tuva
Etimologia: del ll. tŭba, íd. 1a font: 1917, DOrt.
  1. música
    1. femení Trompeta llarga de bronze dels antics exèrcits romans.
    2. femení Instrument de vent, de metall i amb pistons, tipus greu de la família del bombardí.
    3. masculí i femení Persona que toca la tuba.
    4. tuba wagneriana Modalitat de tuba semblant a la trompa per la seva forma el·líptica i d’un timbre solemne, inventada per Richard Wagner.
  2. femení per extensió anatomia animal trompa 4.