Es mostren 88933 resultats

truaneria

truaneria

truc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">truc</title>

Accessory
Etimologia: de trucar1 1a font: 1371
Body
    masculí
    1. Cop.
    2. Cop que hom dona a una porta, finestra, paret, etc., amb la mà o amb un altre objecte (timbre, campaneta, etc.), per demanar que obrin. M’han obert al segon truc.
    3. jocs d’entreteniment En el billar, les bitlles i altres jocs similars, cop que una bola dona a una altra amb què ve a topar.
    4. fer un truc telefonar 2.
  1. per extensió
    1. jocs d’entreteniment Bola de fusta, de vori, etc., amb què hom juga a billar, a les bitlles, etc.
    2. dialectal Palet de riera, pedra rodonenca i llisa. Mira, que et tiraré un truc.
  2. Recurs enginyós per a fer semblar una cosa allò que no és realment o per a aconseguir un efecte insospitat dels altres.
  3. escoltisme Unitat formada pels ròvers. També és anomenat clan.
  4. esports Grup d’accions tècniques de surf de neu o de patinatge de monopatí que formen una unitat.
  5. jocs d’entreteniment Joc de cartes jugat ordinàriament entre quatre persones, dues contra dues.

truc

truca

truca

trucada

trucada

trucadora


<title type="display">trucadora</title>

Body
femení cinematografia Màquina utilitzada al laboratori cinematogràfic per a realitzar trucatges visuals o per a corregir possibles errors produïts durant la filmació.

trucadora

trucar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trucar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Homòfon: trocar
Etimologia: probablement d’origen onomatopeic, imitatiu de ‘picar coses entre elles, còdols, boles de joc’, d’on ‘fer jocs i jocs de mans’ i, en aquests jocs, ‘fer enganys o trucs’, i també ‘fer passar una cosa per una altra’, d’on ‘baratar, bescanviar’ 1a font: s. XVII
Body
    verb
  1. intransitiu
    1. Donar trucs a una porta, a una finestra, etc., per demanar que obrin. Truquen: ves a veure qui hi ha.
    2. per extensió telefonar 2.
    3. figuradament Demanar un favor. Hauré de trucar a l’oncle, a veure si em deixa diners.
  2. intransitiu jocs d’entreteniment En el joc del truc, envidar a qui farà dues bases.
  3. transitiu indústria tèxtil Estrènyer amb la pua les passades d’un teixit o afegir passades en el tramat d’una roba, en el tissatge. Un teixit trucat.



  4. Vegeu també:
    trucar2

trucar1

trucar2

trucar2

trucat
| trucada


<title type="display">trucat</title>

Accessory
Etimologia: de trucar2
Body
    adjectiu
  1. motors Dit del motor al qual hom ha efectuat un trucatge.
  2. per extensió automòbil, automobilisme Dit de l’automòbil, de la motocicleta, etc., el motor del qual ha estat trucat.

trucat
| trucada

trucatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trucatge</title>

Accessory
Etimologia: de trucar2 1a font: 1932, DFa.
Body
    masculí
    1. Acció que consisteix a donar a objectes més o menys nous l’aparença d’objectes antics.
    2. Indústria que se n’ocupa.
    1. Emprament de trucs en l’art, en la fotografia, etc.
    2. cinematografia Tècnica cinematogràfica consistent en l’obtenció d’imatges diferents de les impressionades realment i que s’utilitza directament durant el rodatge o després en el laboratori, mitjançant modificacions òptiques, sobreimpressions, etc.
  1. motors Conjunt d’operacions a les quals hom sotmet un motor, especialment d’automòbil o de motocicleta, per tal d’augmentar-ne la potència.

trucatge

tructicultura

tructicultura

Traducció