Es mostren 88934 resultats

■ truà | truana

truà

Partició sil·làbica: tru_à
Etimologia: del fr. i oc. ant. truan, íd., i aquest, molt probablement d’un cèlt. *trougannos, dimin. de sentit pejoratiu 1a font: s. XIV, Torcimany
  1. masculí antigament Home pagat per a fer riure amb les seves bufonades.
  2. masculí i femení Persona de males arts; enganyador.

■ truà | truana

masculí antigament Home pagat per a fer riure amb les seves bufonades masculí i femení Persona de males arts enganyador
Informació complementària
Traducció

■ truaneria

truaneria

Partició sil·làbica: tru_a_ne_ri_a
Etimologia: de truà 1a font: 1696, DLac.
femení Acció pròpia d’un truà.

■ truaneria

femení Acció pròpia d’un truà
Traducció

■ truc

truc

Etimologia: de trucar1 1a font: 1371
    masculí
    1. Cop.
    2. Cop que hom dona a una porta, finestra, paret, etc., amb la mà o amb un altre objecte (timbre, campaneta, etc.), per demanar que obrin. M’han obert al segon truc.
    3. jocs d’entreteniment En el billar, les bitlles i altres jocs similars, cop que una bola dona a una altra amb què ve a topar.
    4. fer un truc telefonar 2.
  2. per extensió
    1. jocs d’entreteniment Bola de fusta, de vori, etc., amb què hom juga a billar, a les bitlles, etc.
    2. dialectal Palet de riera, pedra rodonenca i llisa. Mira, que et tiraré un truc.
  3. Recurs enginyós per a fer semblar una cosa allò que no és realment o per a aconseguir un efecte insospitat dels altres.
  4. escoltisme Unitat formada pels ròvers. També és anomenat clan.
  5. esports Grup d’accions tècniques de surf de neu o de patinatge de monopatí que formen una unitat.
  6. jocs d’entreteniment Joc de cartes jugat ordinàriament entre quatre persones, dues contra dues.

■ truc

masculí Cop Cop que hom dona a una porta, finestra, paret, etc, amb la mà o amb un altre objecte timbre, campaneta, etc, per demanar que obrin M’han obert al segon truc jocs d’entreteniment En el billar, les bitlles i altres jocs similars, cop que una bola dona a una altra amb què ve a topar fer un truc telefonar 2 per extensió jocs d’entreteniment Bola de fusta, de vori, etc, amb què hom juga a billar, a les bitlles, etc dialectal Palet de riera, pedra rodonenca i llisa Mira, que et tiraré un truc Recurs enginyós per a fer semblar una cosa allò que no és realment o per a aconseguir un…
Informació complementària
Traducció

■ truca

truca

Etimologia: de trucar1
    femení
  1. Barata, canvi.
  2. jocs d’entreteniment En el joc de bales, bala més grossa que les altres.

■ truca

femení Barata, canvi jocs d’entreteniment En el joc de bales, bala més grossa que les altres
Informació complementària
Traducció

■ trucada

trucada

Etimologia: de trucar1
    femení
    1. Acció de trucar;
    2. l’efecte.
  2. trucada telefònica (o simplement trucada) Telefonada.

■ trucada

femení Acció de trucar l’efecte trucada telefònica o simplement trucada Telefonada
Traducció

trucadora

trucadora

femení cinematografia Màquina utilitzada al laboratori cinematogràfic per a realitzar trucatges visuals o per a corregir possibles errors produïts durant la filmació.

trucadora

femení cinematografia Màquina utilitzada al laboratori cinematogràfic per a realitzar trucatges visuals o per a corregir possibles errors produïts durant la filmació

■ trucar1

trucar

Homòfon: trocar
Etimologia: probablement d’origen onomatopeic, imitatiu de ‘picar coses entre elles, còdols, boles de joc’, d’on ‘fer jocs i jocs de mans’ i, en aquests jocs, ‘fer enganys o trucs’, i també ‘fer passar una cosa per una altra’, d’on ‘baratar, bescanviar’ 1a font: s. XVII
    verb
  1. intransitiu
    1. Donar trucs a una porta, a una finestra, etc., per demanar que obrin. Truquen: ves a veure qui hi ha.
    2. per extensió telefonar 2.
    3. figuradament Demanar un favor. Hauré de trucar a l’oncle, a veure si em deixa diners.
  2. intransitiu jocs d’entreteniment En el joc del truc, envidar a qui farà dues bases.
  3. transitiu indústria tèxtil Estrènyer amb la pua les passades d’un teixit o afegir passades en el tramat d’una roba, en el tissatge. Un teixit trucat.


    4. Vegeu també:
    trucar2

■ trucar1

verb intransitiu Donar trucs a una porta, a una finestra, etc, per demanar que obrin Truquen ves a veure qui hi ha per extensió telefonar 2 figuradament Demanar un favor Hauré de trucar a l’oncle, a veure si em deixa diners intransitiu jocs d’entreteniment En el joc del truc, envidar a qui farà dues bases transitiu indústria tèxtil Estrènyer amb la pua les passades d’un teixit o afegir passades en el tramat d’una roba, en el tissatge Un teixit trucat Vegeu també trucar 2
Informació complementària
Traducció

■ trucar2

trucar

Homòfon: trocar
Etimologia: v. trucar1
    verb transitiu
    1. Fer semblar una cosa allò que realment no és, fer un trucatge. Va trucar la fotografia i hi va afegir imatges d’altres fotografies.
    2. especialment Revestir un objecte nou d’una aparença d’antic. Aquest armari és trucat: no és pas d’època.
  2. motors Efectuar el trucatge d’un motor.


    3. Vegeu també:
    trucar1

■ trucar2

verb transitiu Fer semblar una cosa allò que realment no és, fer un trucatge Va trucar la fotografia i hi va afegir imatges d’altres fotografies especialment Revestir un objecte nou d’una aparença d’antic Aquest armari és trucat no és pas d’època motors Efectuar el trucatge d’un motor Vegeu també trucar 1
Informació complementària
Traducció

trucat | trucada

trucat

Etimologia: de trucar2
    adjectiu
  1. motors Dit del motor al qual hom ha efectuat un trucatge.
  2. per extensió automòbil, automobilisme Dit de l’automòbil, de la motocicleta, etc., el motor del qual ha estat trucat.

trucat | trucada

adjectiu motors Dit del motor al qual hom ha efectuat un trucatge per extensió automòbil, automobilisme Dit de l’automòbil, de la motocicleta, etc, el motor del qual ha estat trucat
Traducció

■ trucatge

trucatge

Etimologia: de trucar2 1a font: 1932, DFa.
    masculí
    1. Acció que consisteix a donar a objectes més o menys nous l’aparença d’objectes antics.
    2. Indústria que se n’ocupa.
    1. Emprament de trucs en l’art, en la fotografia, etc.
    2. cinematografia Tècnica cinematogràfica consistent en l’obtenció d’imatges diferents de les impressionades realment i que s’utilitza directament durant el rodatge o després en el laboratori, mitjançant modificacions òptiques, sobreimpressions, etc.
  3. motors Conjunt d’operacions a les quals hom sotmet un motor, especialment d’automòbil o de motocicleta, per tal d’augmentar-ne la potència.

■ trucatge

masculí Acció que consisteix a donar a objectes més o menys nous l’aparença d’objectes antics Indústria que se n’ocupa Emprament de trucs en l’art, en la fotografia, etc cinematografia Tècnica cinematogràfica consistent en l’obtenció d’imatges diferents de les impressionades realment i que s’utilitza directament durant el rodatge o després en el laboratori, mitjançant modificacions òptiques, sobreimpressions, etc motors Conjunt d’operacions a les quals hom sotmet un motor, especialment d’automòbil o de motocicleta, per tal d’augmentar-ne la potència
Traducció