■ truà
| | truana

Partició sil·làbica: tru_à
Etimologia: del fr. i oc. ant. truan, íd., i aquest, molt probablement d’un cèlt. *trougannos, dimin. de sentit pejoratiu 1a font: s. XIV, Torcimany
  1. masculí antigament Home pagat per a fer riure amb les seves bufonades.
  2. masculí i femení Persona de males arts; enganyador.