■ truc

Etimologia: de trucar1 1a font: 1371
    masculí
    1. Cop.
    2. Cop que hom dona a una porta, finestra, paret, etc., amb la mà o amb un altre objecte (timbre, campaneta, etc.), per demanar que obrin. M’han obert al segon truc.
    3. jocs d’entreteniment En el billar, les bitlles i altres jocs similars, cop que una bola dona a una altra amb què ve a topar.
    4. fer un truc telefonar 2.
  2. per extensió
    1. jocs d’entreteniment Bola de fusta, de vori, etc., amb què hom juga a billar, a les bitlles, etc.
    2. dialectal Palet de riera, pedra rodonenca i llisa. Mira, que et tiraré un truc.
  3. Recurs enginyós per a fer semblar una cosa allò que no és realment o per a aconseguir un efecte insospitat dels altres.
  4. escoltisme Unitat formada pels ròvers. També és anomenat clan.
  5. esports Grup d’accions tècniques de surf de neu o de patinatge de monopatí que formen una unitat.
  6. jocs d’entreteniment Joc de cartes jugat ordinàriament entre quatre persones, dues contra dues.