Es mostren 88940 resultats

■ trossejament

■ trossejament

masculí Acció de trossejar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trossejar

■ trossejar

verb transitiu Fer completament trossos una cosa Trossejar una barra de pa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trossejat
| trossejada

■ trossejat
| trossejada

adjectiu Fet trossos heràldica Dit de la peça o figura que, conservant la seva forma ordinària, és feta trossos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trossell

■ trossell

masculí Bolic, farcell dialectal bolquer 1 1 numismàtica Encuny mòbil per a l’encunyació manual dita a martell o de pic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trossellar

■ trossellar

verb transitiu Tallar o trepar amb matriu
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trot


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trot</title>

Etimologia: de trotar 1a font: s. XIV, Jaume I
    masculí
  1. Manera ràpida de caminar el cavall i altres quadrúpedes avançant i posant a terra alternativament el parell de potes anterior dreta i posterior esquerra i el parell de potes anterior esquerra i posterior dreta. Agafar un cavall un bon trot. Tocar el trot.
  2. figuradament Manera de caminar o feinejar amb afany i llestesa.

■ trot

masculí Manera ràpida de caminar el cavall i altres quadrúpedes avançant i posant a terra alternativament el parell de potes anterior dreta i posterior esquerra i el parell de potes anterior esquerra i posterior dreta Agafar un cavall un bon trot Tocar el trot figuradament Manera de caminar o feinejar amb afany i llestesa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trotada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trotada</title>

Etimologia: de trotar
    femení
  1. Acció de trotar una estona. Fer una trotada amb l’euga.
  2. figuradament Moviment del qui camina de pressa o es mou d’un lloc a l’altre, o treballa ràpidament. L’he volgut acompanyar, i m’ha fet fer una trotada!

■ trotada

femení Acció de trotar una estona Fer una trotada amb l’euga figuradament Moviment del qui camina de pressa o es mou d’un lloc a l’altre, o treballa ràpidament L’he volgut acompanyar, i m’ha fet fer una trotada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trotador
| trotadora

■ trotador
| trotadora

adjectiu Que trota Una mula trotadora adjectiu i masculí i femení figuradament Dit d’una persona molt caminadora El meu cosí és un trotador infatigable
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trotaire

■ trotaire

masculí i femení Trotador, especialment en sentit figurat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trotar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trotar</title>

Etimologia: de l’alt al. ant. trotton, intensiu del germ. trĕtan ‘petjar, caminar’ 1a font: c. 1270
    verb intransitiu
  1. Anar, un cavall o un altre quadrúpede, al trot. El cavall trotava a bon ritme.
  2. Cavalcar en un animal que va al trot. A mon germà li agrada trotar.
  3. figuradament Caminar molt de pressa, anar d’un lloc a un altre amb insistència, treballar afanyosament. Com camina! L’he volgut seguir i m’ha fet trotar!

■ trotar

verb intransitiu Anar, un cavall o un altre quadrúpede, al trot El cavall trotava a bon ritme Cavalcar en un animal que va al trot A mon germà li agrada trotar figuradament Caminar molt de pressa, anar d’un lloc a un altre amb insistència, treballar afanyosament Com camina L’he volgut seguir i m’ha fet trotar
Informació complementària
Traducció