■ trotar

Etimologia: de l’alt al. ant. trotton, intensiu del germ. trĕtan ‘petjar, caminar’ 1a font: c. 1270
    verb intransitiu
  1. Anar, un cavall o un altre quadrúpede, al trot. El cavall trotava a bon ritme.
  2. Cavalcar en un animal que va al trot. A mon germà li agrada trotar.
  3. figuradament Caminar molt de pressa, anar d’un lloc a un altre amb insistència, treballar afanyosament. Com camina! L’he volgut seguir i m’ha fet trotar!