■ trot

Etimologia: de trotar 1a font: s. XIV, Jaume I
    masculí
  1. Manera ràpida de caminar el cavall i altres quadrúpedes avançant i posant a terra alternativament el parell de potes anterior dreta i posterior esquerra i el parell de potes anterior esquerra i posterior dreta. Agafar un cavall un bon trot. Tocar el trot.
  2. figuradament Manera de caminar o feinejar amb afany i llestesa.