Es mostren 88934 resultats

■ sentimentalment

sentimentalment

Etimologia: de sentimental
adverbi D’una manera sentimental.

■ sentimentalment

adverbi D’una manera sentimental
Traducció

■ sentina

sentina

Etimologia: del ll. sentina, íd. 1a font: 1272, CTort.
    femení
  1. construcció naval Part inferior d’una embarcació, al fons del buc, on s’acumula l’aigua procedent de la neteja de les bodegues o que entra pels costats, per les cobertes, etc., i que n’és extreta amb bombes.
  2. per extensió Lloc ple d’immundícies.
  3. figuradament Aquell lloc era una sentina de tots els vicis.

■ sentina

femení construcció naval Part inferior d’una embarcació, al fons del buc, on s’acumula l’aigua procedent de la neteja de les bodegues o que entra pels costats, per les cobertes, etc, i que n’és extreta amb bombes per extensió Lloc ple d’immundícies figuradament Aquell lloc era una sentina de tots els vicis
Informació complementària
Traducció

■ sentinella

sentinella

Etimologia: de l’it. sentinella, íd., der. de sentire ‘sentir, estar atent’ 1a font: 1575, DPou.
  1. ciències militars
    1. femení Servei de vigilància i defensa dut a terme per un soldat. Fer la sentinella.
    2. masculí i femení Soldat armat posat per un temps determinat en un lloc per vigilar-lo, impedir el pas, evitar una sorpresa. Posar un sentinella a la porta. Fer de sentinella en un lloc avançat.
  2. masculí indústria tèxtil Caixa on hi ha el mecanisme del pot giratori de la carda, en el qual és col·locat el bot.

■ sentinella

ciències militars femení Servei de vigilància i defensa dut a terme per un soldat Fer la sentinella masculí i femení Soldat armat posat per un temps determinat en un lloc per vigilar-lo, impedir el pas, evitar una sorpresa Posar un sentinella a la porta Fer de sentinella en un lloc avançat masculí indústria tèxtil Caixa on hi ha el mecanisme del pot giratori de la carda, en el qual és collocat el bot
Informació complementària
Traducció

■ sentiner | sentinera

sentiner

Etimologia: de sentina 1a font: s. XIV, Consolat
    masculí i femení
  1. nàutica Encarregat de la sentina.
  2. pesca Mariner que, en els llaguts, estiba la xarxa i desempesca el peix.

■ sentiner | sentinera

masculí i femení nàutica Encarregat de la sentina pesca Mariner que, en els llaguts, estiba la xarxa i desempesca el peix

■ sentir

sentir

Compareu: l’acc. 1 5 amb escoltar 1
Etimologia: del ll. sĕntīre ‘percebre amb els sentits; adonar-se; pensar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Percebre per mitjà dels sentits, comunament amb exclusió de la vista. Sentir una olor, un sabor, un soroll. Sentir fred, calor. Sentir un doloret al braç.
    2. usat absolutament Els animals viuen i senten.
    3. sentir a dir (alguna cosa) Saber allò que la gent en diu, comenta, etc. He sentit a dir que s’apujaran els lloguers.
    4. sentir a parlar (d’alguna cosa) Tenir-ne un coneixement superficial, haver-ne esment. No n’havia sentit a parlar mai, de la biosfera.
    5. transitiu especialment Percebre per mitjà de l’orella; oir. Sentir xiular el vent. Anar a sentir un sermó.
    6. sentir-hi Posseir el sentit de l’oïda. No hi sento sinó d’una orella.
  2. transitiu Tenir la sensació de quelcom. Ell sentia clarament que allí no era benvingut.
  3. transitiu Experimentar una impressió de dolor o de plaer espiritual. Sentia una gran tristesa, una gran alegria.
  4. transitiu Lamentar un esdeveniment trist, dolorós, etc. Sentir molt la mort d’un amic estimat. Sento molt haver-vos de comunicar aquesta notícia.
  5. pronominal
    1. Tenir consciència del propi estat. Sentir-se malalt.
    2. Tenir el sentiment d’alguna cosa, experimentar-ne en si mateix les conseqüències, ésser-ne dolorosament afectat. D’aquell refús, ella se’n va sentir molt. Algun dia us en sentireu, d’aquestes dilapidacions.

■ sentir

verb transitiu Percebre per mitjà dels sentits, comunament amb exclusió de la vista Sentir una olor, un sabor, un soroll Sentir fred, calor Sentir un doloret al braç usat absolutament Els animals viuen i senten sentir a dir alguna cosa Saber allò que la gent en diu, comenta, etc He sentit a dir que s’apujaran els lloguers sentir a parlar d’alguna cosa Tenir-ne un coneixement superficial, haver-ne esment No n’havia sentit a parlar mai, de la biosfera transitiu especialment Percebre per mitjà de l’orella oir Sentir xiular el vent Anar a sentir un sermó sentir-hi Posseir el sentit de l’oïda No…
Informació complementària
Traducció

■ sentit1

sentit

Etimologia: de sentir 1a font: 1653, DTo.
    masculí
    1. zoologia Cadascuna de les facultats que posseeixen els animals de rebre informacions de l’exterior mitjançant òrgans especialitzats, que els permeten de reaccionar enfront de les variacions del medi, tant físic com biològic, que els envolta.
    2. òrgan del sentit (o simplement sentit) anatomia animal Aparell o òrgan receptor de les impressions externes, seu dels sentits. L’òrgan del sentit de l’oïda és l’orella.
  2. especialment
    1. psicologia i filosofia Facultat humana d’experiència o de coneixement immediat a través dels òrgans dels sentits. Els cinc sentits.
    2. plural ètica Conjunt dels sentits i de les funcions orgàniques que procuren plaer corporal. Mortificar els sentits.
    3. amb tots els cinc sentits Posant-hi tota l’atenció possible.
    4. costar (una cosa) un sentit Costar molt cara.
    5. dades dels sentits filosofia Qualitats o manifestacions sensibles percebudes pels sentits i irreductibles al propi subjecte.
    6. morir amb tots els sentits Morir sense perdre el coneixement, lúcidament.
    7. no tenir sentits No sentir-se de res.
    8. perdre els sentits Perdre el coneixement, desmaiar-se.
    9. sentit comú filosofia i psicologia Segons la tradició aristotèlica, sentit general, no identificable amb cap òrgan sensible però vinculat a tots ells, que unifica i coordina totes les dades de l’experiència sensible tant externa com interna.
    10. sisè sentit psicologia Nom donat a un hipotètic sentit ocult capaç de percebre globalment per vies extranormals i que seria posseït d’una manera eminent per persones hipersensibles o clarividents.
  3. per analogia filosofia i psicologia
    1. Facultat de discernir i de conèixer d’una manera immediata per intuïció o visió sintètica. Tenir el sentit moral, el sentit estètic, el sentit pràctic, el bon sentit, el sentit del ridícul, el sentit de l’oportunitat.
    2. sentit comú Facultat reguladora que permet a l’home de fonamentar tot judici sense caure ni en l’escepticisme ni en el dogmatisme.
    3. sentit íntim Mena de sentit no sensible i de caràcter espiritual, equivalent a una idea primitiva i fonamental del subjecte.
    4. sentit moral Consciència moral.
    1. Manera com s’ha d’entendre una cosa, significació. No copso el sentit de les teves paraules. Frases sense sentit, buides de sentit. Una cosa que no té sentit.
    2. Bíblia i cristianisme Cadascuna de les maneres d’interpretació de la Bíblia que la tradició cristiana distingeix. Sentit literal, espiritual, ple.
    3. lingüística Significat, significació.
    4. lingüística Valor precís que pren el significat abstracte d’un signe, situat en un context concret únic.
    5. no fer sentit No tenir sentit, no significar res. Aquesta frase no fa sentit.
    1. matemàtiques i física Cadascuna de les dues maneres en què hom pot recórrer una línia determinada.
    2. Direcció. Tallar una cosa en sentit transversal. Canviar de sentit.
    3. filosofia i religió Raó d’ésser, finalitat. El sentit de la vida, del món, de la història.
    4. sentit horari física Sentit de rotació de les agulles del rellotge.


    6. Vegeu també:
    sentit2

■ sentit1

masculí zoologia Cadascuna de les facultats que posseeixen els animals de rebre informacions de l’exterior mitjançant òrgans especialitzats, que els permeten de reaccionar enfront de les variacions del medi, tant físic com biològic, que els envolta òrgan del sentit o simplement sentit anatomia animal Aparell o òrgan receptor de les impressions externes, seu dels sentits L’òrgan del sentit de l’oïda és l’orella especialment psicologia i filosofia Facultat humana d’experiència o de coneixement immediat a través dels òrgans dels sentits Els cinc sentits plural ètica Conjunt dels sentits i de…
Informació complementària
Traducció

■ sentit2 | sentida

sentit

Etimologia: de sentir
adjectiu Dit d’una persona que és molt sensible als retrets, els renys, les rectificacions, les desconsideracions, etc., que se’n sent molt.


Vegeu també:
sentit1

■ sentit2 | sentida

adjectiu Dit d’una persona que és molt sensible als retrets, els renys, les rectificacions, les desconsideracions, etc, que se’n sent molt Vegeu també sentit 1
Informació complementària
Traducció

sentmenatenc | sentmenatenca

sentmenatenc

adjectiu i masculí i femení De Sentmenat (Vallès Occidental).

sentmenatenc | sentmenatenca

adjectiu i masculí i femení De Sentmenat Vallès Occidental

■ sentor

sentor

Homòfon: centó, santó
Etimologia: de sentir 1a font: 1890
    femení
  1. Olor, flaire.
  2. especialment Olor o gust comunicat a un menjar o una beguda per una substància que s’hi ha produït per una transformació química.

■ sentor

femení Olor, flaire especialment Olor o gust comunicat a un menjar o una beguda per una substància que s’hi ha produït per una transformació química
Informació complementària
Traducció

sentxa

sentxa

Etimologia: del japonès
masculí alimentació, indústries alimentàries Te verd japonès obtingut enrotllant i assecant fulles senceres, que produeix una infusió amb un contingut de teïna elevat i amb un gust amargant i aspre, amb notes fresques, perfumades i un punt de dolçor.

sentxa

masculí alimentació, indústries alimentàries Te verd japonès obtingut enrotllant i assecant fulles senceres, que produeix una infusió amb un contingut de teïna elevat i amb un gust amargant i aspre, amb notes fresques, perfumades i un punt de dolçor