■ sentir

Compareu: l’acc. 1 5 amb escoltar 1
Etimologia: del ll. sĕntīre ‘percebre amb els sentits; adonar-se; pensar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Percebre per mitjà dels sentits, comunament amb exclusió de la vista. Sentir una olor, un sabor, un soroll. Sentir fred, calor. Sentir un doloret al braç.
    2. usat absolutament Els animals viuen i senten.
    3. sentir a dir (alguna cosa) Saber allò que la gent en diu, comenta, etc. He sentit a dir que s’apujaran els lloguers.
    4. sentir a parlar (d’alguna cosa) Tenir-ne un coneixement superficial, haver-ne esment. No n’havia sentit a parlar mai, de la biosfera.
    5. transitiu especialment Percebre per mitjà de l’orella; oir. Sentir xiular el vent. Anar a sentir un sermó.
    6. sentir-hi Posseir el sentit de l’oïda. No hi sento sinó d’una orella.
  2. transitiu Tenir la sensació de quelcom. Ell sentia clarament que allí no era benvingut.
  3. transitiu Experimentar una impressió de dolor o de plaer espiritual. Sentia una gran tristesa, una gran alegria.
  4. transitiu Lamentar un esdeveniment trist, dolorós, etc. Sentir molt la mort d’un amic estimat. Sento molt haver-vos de comunicar aquesta notícia.
  5. pronominal
    1. Tenir consciència del propi estat. Sentir-se malalt.
    2. Tenir el sentiment d’alguna cosa, experimentar-ne en si mateix les conseqüències, ésser-ne dolorosament afectat. D’aquell refús, ella se’n va sentir molt. Algun dia us en sentireu, d’aquestes dilapidacions.