Es mostren 88940 resultats

salvaocells


<title type="display">salvaocells</title>

Partició sil·làbica: sal_va_o_cells
masculí Estructura de forma i material variables, que serveix per a senyalitzar els cables de terra aeris i evitar que els ocells hi col·lideixin.

salvaocells

masculí Estructura de forma i material variables, que serveix per a senyalitzar els cables de terra aeris i evitar que els ocells hi collideixin
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salvar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">salvar</title>

Etimologia: del ll. td. salvare, íd., der. de salvus, -a, -um ‘enter, intacte; en bon estat de salut’ 1a font: s. XII, Hom.
    verb
    1. transitiu Preservar, fer escapar de la mort, de la destrucció, de la ruïna, d’un perill segur, d’un mal qualsevol. Els nàufrags foren salvats per uns pescadors. No hi havia mitjà de salvar-se del fred.
    2. transitiu Salvar la vida. Salvar la pell. Gairebé ho han perdut tot: no han pogut salvar sinó la casa de Vallcarca.
    3. transitiu religió Atorgar, Déu o el diví, la salvació a algú.
    4. pronominal religió Assolir (o rebre, de Déu o el diví) algú la salvació.
  2. transitiu Conservar intacte. Salvar l’honor.
  3. transitiu Exculpar.
  4. transitiu Vèncer un obstacle, evitar una dificultat, un inconvenient, un risc. Salvar un rec d’un salt. Hem pogut salvar totes les dificultats.

■ salvar

verb transitiu Preservar, fer escapar de la mort, de la destrucció, de la ruïna, d’un perill segur, d’un mal qualsevol Els nàufrags foren salvats per uns pescadors No hi havia mitjà de salvar-se del fred transitiu Salvar la vida Salvar la pell Gairebé ho han perdut tot no han pogut salvar sinó la casa de Vallcarca transitiu religió Atorgar, Déu o el diví, la salvació a algú pronominal religió Assolir o rebre, de Déu o el diví algú la salvació transitiu Conservar intacte Salvar l’honor transitiu Exculpar transitiu Vèncer un obstacle, evitar una dificultat, un inconvenient, un risc Salvar un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

salvarsan

salvarsan

masculí química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Nom enregistrat de l’arsfenamina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salvat1

■ salvat1

preposició Deixant intacte, deixant de banda Salvat el respecte que us dec Exceptuant Li va deixar tots els seus béns, salvat la casa pairal salvat error o omissió abreviatura s e o o Fora del cas en què hi hagués error o omissió Vegeu també salvat 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

salvat2
| salvada

salvat2
| salvada

adjectiu Exceptuat Salvades algunes excepcions Vegeu també salvat 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salvatel·la

■ salvatel·la

femení obsolet anatomia animal Vena superficial del dors de la mà, procedent del dit petit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salvatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">salvatge</title>

Etimologia: del ll. sĭlvatĭcus, -a, -um ‘propi del bosc’, der. de silva ‘bosc’, amb -a- a la primera síl·laba per dilació de la -a- tònica i per influx de la -l- 1a font: 1271
  1. adjectiu
    1. Que viu en un estat de natura; no domesticat. Animals salvatges i animals domèstics.
    2. Que creix sense la cura de l’home, no conreat, dit d’una planta. Una olivera salvatge.
    3. Inhabitat, inculte, dit d’un indret. Una illa deserta i salvatge.
  2. adjectiu hiperbòlicament Esquerp, rude, intractable, brutal. Aquest minyó és una mica salvatge.
  3. etnologia
    1. adjectiu Dit d’una població que viu encara en una forma de civilització no evolucionada, primitiva. Les tribus salvatges de l’Amazones.
    2. adjectiu Dit de coses i institucions pròpies d’una civilització primitiva. Viure en l’estat salvatge. Ritus salvatges.
    3. adjectiu i masculí i femení Dit de l’individu d’una civilització primitiva. Viure com els salvatges.
  4. masculí heràldica Figura que representa un home nu amb fulles al cap i als lloms i recolzat en una maça.
  5. mite del bon salvatge mitologia i literatura Mite de l’existència d’un home fort, virtuós i simple, que viu en regions gairebé inaccessibles, i que es troba encara en les condicions paradisíaques del començament del món, perquè s’ha mantingut fidel a la natura.

■ salvatge

adjectiu Que viu en un estat de natura no domesticat Animals salvatges i animals domèstics Que creix sense la cura de l’home, no conreat, dit d’una planta Una olivera salvatge Inhabitat, inculte, dit d’un indret Una illa deserta i salvatge adjectiu hiperbòlicament Esquerp, rude, intractable, brutal Aquest minyó és una mica salvatge etnologia adjectiu Dit d’una població que viu encara en una forma de civilització no evolucionada, primitiva Les tribus salvatges de l’Amazones adjectiu Dit de coses i institucions pròpies d’una civilització primitiva Viure en l’estat salvatge Ritus salvatges…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salvatgejar

■ salvatgejar

verb intransitiu Tenir alguna cosa de salvatge
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salvatgement

■ salvatgement

adverbi D’una manera salvatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salvatgeria

■ salvatgeria

femení Acte propi d’una persona salvatge, brutal
Informació complementària
Traducció