■ salvatge

Etimologia: del ll. sĭlvatĭcus, -a, -um ‘propi del bosc’, der. de silva ‘bosc’, amb -a- a la primera síl·laba per dilació de la -a- tònica i per influx de la -l- 1a font: 1271
  1. adjectiu
    1. Que viu en un estat de natura; no domesticat. Animals salvatges i animals domèstics.
    2. Que creix sense la cura de l’home, no conreat, dit d’una planta. Una olivera salvatge.
    3. Inhabitat, inculte, dit d’un indret. Una illa deserta i salvatge.
  2. adjectiu hiperbòlicament Esquerp, rude, intractable, brutal. Aquest minyó és una mica salvatge.
  3. etnologia
    1. adjectiu Dit d’una població que viu encara en una forma de civilització no evolucionada, primitiva. Les tribus salvatges de l’Amazones.
    2. adjectiu Dit de coses i institucions pròpies d’una civilització primitiva. Viure en l’estat salvatge. Ritus salvatges.
    3. adjectiu i masculí i femení Dit de l’individu d’una civilització primitiva. Viure com els salvatges.
  4. masculí heràldica Figura que representa un home nu amb fulles al cap i als lloms i recolzat en una maça.
  5. mite del bon salvatge mitologia i literatura Mite de l’existència d’un home fort, virtuós i simple, que viu en regions gairebé inaccessibles, i que es troba encara en les condicions paradisíaques del començament del món, perquè s’ha mantingut fidel a la natura.