- treure (de perill, de la ruïna, etc.). Treure algú d'un mal pas.
estalviar. Ésser estalviat de morir (o de la mort).
menar a bon port (un afer), salvar-lo de la ruïna.
redimir (en llenguatge religiós cristià)
deslliurar o alliberar (→)
- (salvar-se pron.)
escapar-se. Ens hem escapat d'una i bona!
escapolar-se o escapolir-se
estòrcer (intr.). Estòrcer dels perills. Dels soldats de la reressaga no n'estorcé ni un. En català antic, estòrcer és també v. tr.
deseixir-se, salvar-se, algú, de compromisos, dificultats, entrebancs, etc., que el destrenyen.
acampar. Acampar les vides.
campar, esp. en la frase campi qui pugui!
haver vist la mort de la vora, haver-se salvat de la mort.
salvar la pell (o la vida), salvar-se de la mort.
© Manuel Franquesa