Es mostren 88934 resultats

■ repatani | repatània

repatani

Etimologia: d’origen incert, segurament combinació de diversos radicals de creació expressiva 1a font: 1893
adjectiu Tossut, difícil de convèncer.

■ repatani | repatània

adjectiu Tossut, difícil de convèncer
Informació complementària
Traducció

■ repatàniament

repatàniament

Partició sil·làbica: re_pa_tà_ni_a_ment
Etimologia: de repatani
adverbi Amb repataneria.

■ repatàniament

adverbi Amb repataneria
Traducció

■ repatriació

repatriació

Partició sil·làbica: re_pa_tri_a_ci_ó
Etimologia: de repatriar
    femení
    1. Acció de repatriar o de repatriar-se;
    2. l’efecte.
  2. repatriació de capitals economia Retorn dels capitals al país d’origen.

■ repatriació

femení Acció de repatriar o de repatriar-se l’efecte repatriació de capitals economia Retorn dels capitals al país d’origen
Traducció

repatriament

repatriament

Partició sil·làbica: re_pa_tri_a_ment
Etimologia: de repatriar 1a font: 1403
masculí Repatriació.

repatriament

masculí Repatriació
Traducció

■ repatriar

repatriar

Partició sil·làbica: re_pa_tri_ar
Etimologia: de patri 1a font: 1403
    verb
  1. transitiu Fer tornar a la seva pàtria, al seu país, algú o alguna cosa que n’havia sortit. Volen repatriar tots aquests immigrants. El van repatriar cap a Xile.
  2. pronominal Tornar a la pàtria. Així que pogueren, es repatriaren.

■ repatriar

verb transitiu Fer tornar a la seva pàtria, al seu país, algú o alguna cosa que n’havia sortit Volen repatriar tots aquests immigrants El van repatriar cap a Xile pronominal Tornar a la pàtria Així que pogueren, es repatriaren
Informació complementària
Traducció

repeix

repeix

Partició sil·làbica: re_peix
Etimologia: derivat postverbal d’un antic repéixer, del ll. repascĕre ‘alimentar’
masculí dialectal Àpat.

repeix

masculí dialectal Àpat

■ repel

repel

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia repèl]

Etimologia: de pèl 1a font: 1298
    masculí
    1. Fibra, llenqueta, etc., despresa en part de la pell, d’una fusta, etc.
    2. especialment patologia Repeló.
    1. a repel locució adverbial A contrapel. Afaitar-se a repel.
    2. venir (una cosa) a repel Ésser desagradable de fer-la, sentir aversió o repugnància a fer-la.

■ repel

masculí Fibra, llenqueta, etc, despresa en part de la pell, d’una fusta, etc especialment patologia Repeló a repel locució adverbial A contrapel Afaitar-se a repel venir una cosa a repel Ésser desagradable de fer-la, sentir aversió o repugnància a fer-la
Informació complementària
Traducció

■ repelada

repelada

Etimologia: de repelar
    femení
  1. Acció de repelar;
  2. l’efecte.

■ repelada

femení Acció de repelar l’efecte
Traducció

■ repelar

repelar

Etimologia: de pelar 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    verb transitiu
  1. Fer una segona pelada a una cosa, tornar a pelar.
  2. Netejar per segona vegada un arbre.
  3. Passar el raor una segona vegada en afaitar algú, afaitar-lo a repel.

■ repelar

verb transitiu Fer una segona pelada a una cosa, tornar a pelar Netejar per segona vegada un arbre Passar el raor una segona vegada en afaitar algú, afaitar-lo a repel
Informació complementària
Traducció

■ repelenc | repelenca

repelenc

Etimologia: de repel
    adjectiu
  1. Que ve a repel.
  2. oficis manuals Dit dels materials que fan de mal treballar.
  3. figuradament Repelós.

■ repelenc | repelenca

adjectiu Que ve a repel oficis manuals Dit dels materials que fan de mal treballar figuradament Repelós
Traducció