■ repel

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia repèl]

Etimologia: de pèl 1a font: 1298
    masculí
    1. Fibra, llenqueta, etc., despresa en part de la pell, d’una fusta, etc.
    2. especialment patologia Repeló.
    1. a repel locució adverbial A contrapel. Afaitar-se a repel.
    2. venir (una cosa) a repel Ésser desagradable de fer-la, sentir aversió o repugnància a fer-la.