Es mostren 88934 resultats

■ picapoll

picapoll

Etimologia: de picar i poll1; probablement formació popular imperativa pica, poll!, adreçada al qui corre per una vinya picant raïm com un poll i substantivada en una mena de raïm de qualitat inferior
    masculí viticultura, indústries vinícoles
  1. Varietat de vinya que produeix un raïm, blanc o negre, de gra petit i pell molt prima.
  2. Raïm de vinya picapoll.

■ picapoll

masculí viticultura, indústries vinícoles Varietat de vinya que produeix un raïm, blanc o negre, de gra petit i pell molt prima Raïm de vinya picapoll
Traducció

■ picaport

picaport

Etimologia: probable masculinització de picaporta
masculí ornitologia Capó reial.

■ picaport

masculí ornitologia Capó reial
Traducció

■ picaporta

picaporta

Etimologia: de picar i porta 1a font: 1803, DEst.
masculí Peça de ferro, penjada en una porta per la seva part superior, i que, en alçar-la i deixar-la caure, serveix per a trucar.

■ picaporta

masculí Peça de ferro, penjada en una porta per la seva part superior, i que, en alçar-la i deixar-la caure, serveix per a trucar
Informació complementària
Traducció

■ picaportes

picaportes

masculí i femení Captaire que va de porta en porta.

■ picaportes

masculí i femení Captaire que va de porta en porta
Traducció

■ picapunt

picapunt

Etimologia: de picar i punt
masculí Motiu de renyina, d’entossudiment, en què juga primordialment l’amor propi. Han renyit per un picapunt.

■ picapunt

masculí Motiu de renyina, d’entossudiment, en què juga primordialment l’amor propi Han renyit per un picapunt
Traducció

■ picar

picar

Etimologia: d’origen expressiu i onomatopeic, de la mateixa arrel del ll. pīcus ‘pigot, picot’ i pīca ‘garsa’ 1a font: s. XIII, Cerverí
    verb
  1. transitiu
    1. Fer un petit forat a la pell amb el bec, amb un fibló, etc., un ocell, un insecte, una aranya, etc., o amb una agulla o un altre objecte punxegut. L’ha picat una aranya. M’he picat el dit amb una agulla. Piquen molt, aquests mosquits!
    2. indústria tèxtil Foradar degudament els cartons per a una màquina jacquard.
    3. picar les solapes (el coll, etc.) Fer-hi unes puntades llargues per fixar-hi l’entretela.
    4. picar l’ou (un ocell) Sortir de l’ou.
    5. picar una mosca (algú) figuradament Irritar-lo. No sé quina mosca t’ha picat.
    6. picar un dibuix indústria tèxtil Passar un dibuix als cartons per a una màquina jacquard, tot picant-los.
    1. intransitiu Causar en una part del cos una sensació viva, penetrant, causar coïssor, ardència. Com picava el fred aquest matí! Aquesta botifarra pica molt: hi ha massa pebre.
    2. intransitiu [usat generalment en frases exclamatives] Tenir un preu massa alt. He vist el preu de la llagosta i, carai, com pica!
    3. transitiu Estimular vivament; excitar, provocar. Allò em va picar la curiositat. El dubte la va picar.
    4. picar fort Ésser car. Aquesta botiga de moda pica massa fort per a mi.
  3. transitiu
    1. Agafar, un ocell, el menjar amb el bec. Les cireres picades pels ocells.
    2. Donar, un peix, mossegada a l’esquer. Quan els peixos piquen l’esquer la canya es mou.
    3. usat absolutament El peix no pica gaire, avui.
    4. usat absolutament figuradament Començar a concórrer compradors a un lloc de venda.
    5. usat absolutament Començar a obrar. Picar la pesta. La tramuntana ja pica.
    6. usat absolutament Prendre una mica d’un menjar, com és ara menjar raïm de gra en gra. Mentrestant, aneu picant aquí: el dinar estarà llest aviat.
    7. picar en un llibre Treure’n de tant en tant aquesta o aquella idea.
  4. transitiu
    1. Ferir superficialment amb un cop d’un instrument punxegut. El van picar amb una navalla.
    2. tauromàquia Ferir el toro amb una pica des d’un cavall.
    3. picar el cavall Colpir-lo amb l’esperó o esperons.
    4. picar el cavall Ensinistrar-lo.
  5. transitiu
    1. Donar cops amb un martell, una maça, un picó, etc., per afaiçonar, ablanir, pitjar, capolar, etc., una cosa. Picar la pedra. Picar la llana d’un matalàs. Picar la roba en rentar-la. Picar alls al morter. Carn picada. Picar la llenya. Picar tabac.
    2. Compondre un text mecànicament mitjançant un teclat. Vaig haver de tornar a picar l’informe a l’ordinador de casa.
    3. esports En alguns esports de pilota, colpejar la pilota amb potència de manera que, al contrari, li sigui difícil de tornar-la.
    4. indústria tèxtil Rentar madeixes de fil tot sotmetent-les a l’acció d’unes maces que els cauen al damunt repetidament.
    5. per extensió indústria tèxtil Rentar peces de roba amb el clapó.
    6. picar a la porta Trucar-hi.
    7. picar de mans Aplaudir.
    8. picar de peus Donar cops a terra amb els peus generalment en senyal de protesta.
    9. picar el motor motors Produir, un cilindre d’un motor, una successió de sorolls característics, a causa d’un defecte en l’encesa, d’un desajust de la biela o de la fusió del metall antifricció d’aquesta.
    10. picar els dits (a algú) figuradament Escarmentar-lo.
    11. picar la bola jocs d’entreteniment En el billar, colpir talment la bola que l’efecte que agafi després del xoc amb una altra bola, modifiqui el seu recorregut, respecte a la direcció primitiva, en un angle menor de 90°.
    12. picar-se els dits figuradament Fer un mal negoci en una empresa o feina on hom esperava d’obtenir algun guany.
  6. pronominal
    1. Alterar-se, un objecte, superficialment en forma de punts o de foradets, per efectes corrosius, oxidació, etc.
    2. Començar a corcar-se o arnar-se. El llit està picat.
    3. Fer-se, en una cosa, petites taques d’humitat, de florit. Les tapes del llibre eren totes picades de la humitat.
    4. Començar, el vi, a agrir-se. El vi s’ha picat.
  7. pronominal figuradament Ofendre’s, algú, per una paraula, etc. S’ha picat amb ells perquè l’han insultat. Es pica de seguida, mira de no ofendre’l.
  8. pronominal Jactar-se. Picar-se d’espavilat.
  9. transitiu ramaderia
    1. Mossegar, un gos de pastor, un cap de bestiar per tal de fer-lo fugir d’un lloc o de retornar-lo al ramat.
    2. Tirar, el pastor, una pedra a un cap de bestiar per tal de fer-lo fugir d’un lloc.
  10. intransitiu aeronàutica Anar, un avió, en picat; descendir bruscament.
  11. picar la llançadora indústria tèxtil Fer sortir la llançadora del calaix amb el moviment del tac.
  12. picar la pua indústria tèxtil Passar manualment els fils d’un ordit per entre les palletes de la pua.
  13. picar-se la mar Alçar-hi, el vent, petites onades.
  14. picar una nota música Fer sonar una nota d’una manera molt marcada i curta, deslligada de la següent.

■ picar

verb transitiu Fer un petit forat a la pell amb el bec, amb un fibló, etc, un ocell, un insecte, una aranya, etc, o amb una agulla o un altre objecte punxegut L’ha picat una aranya M’he picat el dit amb una agulla Piquen molt, aquests mosquits indústria tèxtil Foradar degudament els cartons per a una màquina jacquard picar les solapes el coll , etc Fer-hi unes puntades llargues per fixar-hi l’entretela picar l’ou un ocell Sortir de l’ou picar una mosca algú figuradament Irritar-lo No sé quina mosca t’ha picat picar un dibuix indústria tèxtil Passar un dibuix als cartons per a una màquina…
Informació complementària
Traducció

■ picard | picarda

picard

  1. adjectiu i masculí i femení De la Picardia (regió de França) o del picard (dialecte).
  2. masculí lingüística Dialecte del grup lingüístic francès (llengua d’oïl) parlat a la Picardia i en una part de la província belga de l’Hainaut.

■ picard | picarda

adjectiu i masculí i femení De la Picardia regió de França o del picard dialecte masculí lingüística Dialecte del grup lingüístic francès llengua d’oïl parlat a la Picardia i en una part de la província belga de l’Hainaut
Traducció

■ picarda

picarda

Etimologia: deriv. de picar, probablement amb terminació -ard, -arda de caràcter pejoratiu (cf. moscard)
femení Picarol.

■ picarda

femení Picarol
Traducció

■ picardia

picardia

Partició sil·làbica: pi_car_di_a
Etimologia: del cast. picardía, der. de pícaro, probablement der. argòtic de picar, amb possible influx del fr. picard, soldat de Picardia 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. Astúcia, promptitud a adonar-se de tot i aprofitar-se’n.
    1. Acte propi d’una persona picardiosa.
    2. Acció enganyosa, dolenta, d’amagat.
    3. Expressió de mala intenció un xic burleta. Se’l mirava de reüll amb picardia.
  3. adoberia Peça de roba feta de cànem a manera de brusa o de sac escapçat fins a mig braç, que vestia l’operari blanquer quan anava a tirar aigua al nau.
  4. botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia perenne de la família de les escrofulariàcies (Linaria cymbalaria), de tiges prostrades o penjants, de fulles alternes i peciolades, flors liles i petites i fruits capsulars. Les flors, en infusió, tenen una acció antiescorbútica, tònica i diürètica.

■ picardia

femení Astúcia, promptitud a adonar-se de tot i aprofitar-se’n Acte propi d’una persona picardiosa Acció enganyosa, dolenta, d’amagat Expressió de mala intenció un xic burleta Se’l mirava de reüll amb picardia adoberia Peça de roba feta de cànem a manera de brusa o de sac escapçat fins a mig braç, que vestia l’operari blanquer quan anava a tirar aigua al nau botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia perenne de la família de les escrofulariàcies Linaria cymbalaria , de tiges prostrades o penjants, de fulles alternes i peciolades, flors liles i petites i fruits capsulars Les…
Informació complementària
Traducció

■ picardiós | picardiosa

picardiós

Partició sil·làbica: pi_car_di_ós
Etimologia: de picardia 1a font: 1917, DOrt.
adjectiu Que té picardia.

■ picardiós | picardiosa

adjectiu Que té picardia
Informació complementària
Traducció