■ picardia

Partició sil·làbica: pi_car_di_a
Etimologia: del cast. picardía, der. de pícaro, probablement der. argòtic de picar, amb possible influx del fr. picard, soldat de Picardia 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. Astúcia, promptitud a adonar-se de tot i aprofitar-se’n.
    1. Acte propi d’una persona picardiosa.
    2. Acció enganyosa, dolenta, d’amagat.
    3. Expressió de mala intenció un xic burleta. Se’l mirava de reüll amb picardia.
  3. adoberia Peça de roba feta de cànem a manera de brusa o de sac escapçat fins a mig braç, que vestia l’operari blanquer quan anava a tirar aigua al nau.
  4. botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia perenne de la família de les escrofulariàcies (Linaria cymbalaria), de tiges prostrades o penjants, de fulles alternes i peciolades, flors liles i petites i fruits capsulars. Les flors, en infusió, tenen una acció antiescorbútica, tònica i diürètica.