Es mostren 88934 resultats

■ orca

orca

Etimologia: del ll. orca, íd., i ‘gerra’, i aquest, d’una contaminació dels mots gr. húrkhē ‘gerra per a peix salat’ i óryga, acusatiu de óryx ‘balena’, relacionat amb l’altre popularment per semblança de forma 1a font: 1888, DLab.
femení zoologia Mamífer de l’ordre dels cetacis, de la família dels delfínids (Orcinus orca), amb cos de forma massissa, el cap arrodonit, de color negre al dors i blanc a la part inferior, carnívor i depredador molt poderós.

■ orca

femení zoologia Mamífer de l’ordre dels cetacis, de la família dels delfínids Orcinus orca , amb cos de forma massissa, el cap arrodonit, de color negre al dors i blanc a la part inferior, carnívor i depredador molt poderós
Traducció

■ orcaneta

orcaneta

Etimologia: del fr. orcanette, íd., alteració de l’ant. arquenet, der. alterat de l’ant. alcanne, del b. ll. alchanna, i aquest, de l’àr. al-ḥinnâʾ ‘alquena’ (cf. alquena) 1a font: c. 1900, Vayreda
femení botànica Peu de colom.

■ orcaneta

femení botànica Peu de colom
Traducció

■ orceïna

orceïna

Partició sil·làbica: or_ce_ï_na
femení [C28H24O7N2] química orgànica i colorants Matèria colorant obtinguda de l’orcina i amoníac, que es presenta en cristalls rogencs.

■ orceïna

femení C 28 H 24 O 7 N 2 química orgànica i colorants Matèria colorant obtinguda de l’orcina i amoníac, que es presenta en cristalls rogencs
Traducció

■ orcina

orcina

femení química orgànica Orcinol.

■ orcina

femení química orgànica Orcinol
Traducció

■ orcinol

orcinol

masculí química orgànica Substància cristal·lina obtinguda per extracció del fermentat d’algunes espècies de líquens.

■ orcinol

masculí química orgànica Substància cristallina obtinguda per extracció del fermentat d’algunes espècies de líquens
Traducció

■ ordalia

ordalia

Partició sil·làbica: or_da_li_a
femení història Prova judicial de caràcter magicoreligiós destinada a palesar la culpabilitat o innocència d’un acusat. És coneguda també amb el nom de judici de Déu.

■ ordalia

femení història Prova judicial de caràcter magicoreligiós destinada a palesar la culpabilitat o innocència d’un acusat És coneguda també amb el nom de judici de Déu
Traducció

■ orde

orde

Etimologia: del ll. ōrdo, -ĭnis; en cat. ant. cobria, a més, les accepcions del modern ordre 1a font: s. XIV, Llull
    [plural ordes o, antic i dialectal, órdens]
  1. masculí catolicisme
    1. Societat de religiosos, aprovada per l’autoritat eclesiàstica, que viuen en comunitat sota l’observança d’una regla i que emeten vots solemnes.
    2. orde militar història Institució religiosomilitar creada a partir de la fi del segle XI per defensar els pelegrins que anaven a Terra Santa a lluitar contra els infidels.
    3. orde religiós Orde.
  2. masculí litúrgia
    1. Ritu cristià, mitjançant el qual l’Església promou un dels seus membres, considerat idoni, a un determinat grau de ministeri eclesial: diaconat, presbiterat o episcopat.
    2. ordes majors Nom tradicional dels ministeris del presbiterat, diaconat i sotsdiaconat.
    3. ordes menors Nom tradicional dels quatre ministeris, actualment suprimits, de l’ostiariat, lectorat, exorcistat i acolitat.
  3. masculí i femení Ordre.

■ orde

plural ordes o, antic i dialectal , órdens masculí catolicisme Societat de religiosos, aprovada per l’autoritat eclesiàstica, que viuen en comunitat sota l’observança d’una regla i que emeten vots solemnes orde militar història Institució religiosomilitar creada a partir de la fi del segle XI per defensar els pelegrins que anaven a Terra Santa a lluitar contra els infidels orde religiós Orde masculí litúrgia Ritu cristià, mitjançant el qual l’Església promou un dels seus membres, considerat idoni, a un determinat grau de ministeri eclesial diaconat, presbiterat o episcopat ordes majors Nom…
Informació complementària
Traducció

■ ordenable

ordenable

Etimologia: del ll. td. ordinabĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
adjectiu Que pot ésser ordenat.

■ ordenable

adjectiu Que pot ésser ordenat
Traducció

■ ordenació

ordenació

Partició sil·làbica: or_de_na_ci_ó
Etimologia: del ll. ordinatio, -ōnis, íd. 1a font: 1408
    femení
    1. Acció d’ordenar o d’ordenar-se;
    2. l’efecte. L’ordenació d’un seguici, d’una processó. L’ordenació de les figures en una pintura. L’ordenació dels apartaments.
  2. litúrgia Acció litúrgica per la qual el bisbe confereix el sagrament de l’orde.
    1. pintura Ritme de col·locació dels objectes i les figures en una pintura.
    2. arquitectura Part de l’arquitectura que tracta de la capacitat que ha de tenir cadascuna de les parts d’un edifici.
  4. ordenació de pagaments Distribució de pagaments que s’han d’efectuar per les caixes de l’estat.

■ ordenació

femení Acció d’ordenar o d’ordenar-se l’efecte L’ordenació d’un seguici, d’una processó L’ordenació de les figures en una pintura L’ordenació dels apartaments litúrgia Acció litúrgica per la qual el bisbe confereix el sagrament de l’orde pintura Ritme de collocació dels objectes i les figures en una pintura arquitectura Part de l’arquitectura que tracta de la capacitat que ha de tenir cadascuna de les parts d’un edifici ordenació de pagaments Distribució de pagaments que s’han d’efectuar per les caixes de l’estat
Informació complementària
Traducció

■ ordenada

ordenada

femení [símbol y] geometria La segona coordenada d’un punt del pla.

■ ordenada

femení símbol y geometria La segona coordenada d’un punt del pla
Traducció