■ orde

Etimologia: del ll. ōrdo, -ĭnis; en cat. ant. cobria, a més, les accepcions del modern ordre 1a font: s. XIV, Llull
    [plural ordes o, antic i dialectal, órdens]
  1. masculí catolicisme
    1. Societat de religiosos, aprovada per l’autoritat eclesiàstica, que viuen en comunitat sota l’observança d’una regla i que emeten vots solemnes.
    2. orde militar història Institució religiosomilitar creada a partir de la fi del segle XI per defensar els pelegrins que anaven a Terra Santa a lluitar contra els infidels.
    3. orde religiós Orde.
  2. masculí litúrgia
    1. Ritu cristià, mitjançant el qual l’Església promou un dels seus membres, considerat idoni, a un determinat grau de ministeri eclesial: diaconat, presbiterat o episcopat.
    2. ordes majors Nom tradicional dels ministeris del presbiterat, diaconat i sotsdiaconat.
    3. ordes menors Nom tradicional dels quatre ministeris, actualment suprimits, de l’ostiariat, lectorat, exorcistat i acolitat.
  3. masculí i femení Ordre.