■ ordenació

Partició sil·làbica: or_de_na_ci_ó
Etimologia: del ll. ordinatio, -ōnis, íd. 1a font: 1408
    femení
    1. Acció d’ordenar o d’ordenar-se;
    2. l’efecte. L’ordenació d’un seguici, d’una processó. L’ordenació de les figures en una pintura. L’ordenació dels apartaments.
  2. litúrgia Acció litúrgica per la qual el bisbe confereix el sagrament de l’orde.
    1. pintura Ritme de col·locació dels objectes i les figures en una pintura.
    2. arquitectura Part de l’arquitectura que tracta de la capacitat que ha de tenir cadascuna de les parts d’un edifici.
  4. ordenació de pagaments Distribució de pagaments que s’han d’efectuar per les caixes de l’estat.