Es mostren 88940 resultats

■ instil·lació

■ instil·lació

femení Acció d’instillar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ instil·lar

■ instil·lar

verb transitiu Tirar a poc a poc un líquid en una cosa Instillar dues gotes de colliri a l’ull afectat figuradament Infondre insensiblement una idea, un sentiment en l’ànim
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ instint


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">instint</title>

Etimologia: del ll. instinctus, -us ‘impuls, instigació’, der. de instinguĕre ‘impulsar, instigar, excitar’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. etologia Tipus de conducta innata i estereotipada que respon a un patró genèticament establert en l’animal.
    2. psicologia Facultat que tenen els éssers vius d’actuar d’una manera adequada a cada situació sense haver de recórrer a l’experiència, l’educació o la reflexió.
  2. Popularment, facultat natural d’alguns individus de sentir o d’endevinar.
  3. psiquiatria
    1. Impuls congènit a reaccionar davant uns estímuls emotius particulars d’una manera definida.
    2. instint de mort Destrudo.

■ instint

masculí etologia Tipus de conducta innata i estereotipada que respon a un patró genèticament establert en l’animal psicologia Facultat que tenen els éssers vius d’actuar d’una manera adequada a cada situació sense haver de recórrer a l’experiència, l’educació o la reflexió Popularment, facultat natural d’alguns individus de sentir o d’endevinar psiquiatria Impuls congènit a reaccionar davant uns estímuls emotius particulars d’una manera definida instint de mort Destrudo
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ instintiu
| instintiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">instintiu</title>

Partició sil·làbica: ins_tin_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. instinctus, -a, -um, participi de instinguĕre ‘impulsar, instigar, excitar’ 1a font: 1888, DLab.
    adjectiu
  1. Que és degut a l’instint.
  2. Determinat per un impuls natural, una propensió.

■ instintiu
| instintiva

adjectiu Que és degut a l’instint Determinat per un impuls natural, una propensió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ instintivament

■ instintivament

adverbi D’una manera instintiva, per instint
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ institució


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">institució</title>

Partició sil·làbica: ins_ti_tu_ci_ó
Etimologia: del ll. institutio, -ōnis, íd. 1a font: 1318
    femení
    1. Acció d’instituir;
    2. l’efecte.
    3. institució d’hereu dret català Requisit que el dret civil general de Catalunya exigeix per a la validesa d’un testament.
  2. dret
    1. Ordenació de la vida social en algun aspecte.
    2. Conjunt de normes, amb unitat d’objecte i de finalitat, que integren un sistema jurídic.
  3. litúrgia Nom que rep l’acte de col·lació del lectorat i de l’acolitat.
  4. sociologia Categoria social que, apareguda per atendre alguna necessitat bàsica de la societat, assoleix caràcter orgànic i permanent i, sovint, una reglamentació jurídica.
  5. sociologia Organisme que duu a terme una funció d’interès públic.

■ institució

femení Acció d’instituir l’efecte institució d’hereu dret català Requisit que el dret civil general de Catalunya exigeix per a la validesa d’un testament dret Ordenació de la vida social en algun aspecte Conjunt de normes, amb unitat d’objecte i de finalitat, que integren un sistema jurídic litúrgia Nom que rep l’acte de collació del lectorat i de l’acolitat sociologia Categoria social que, apareguda per atendre alguna necessitat bàsica de la societat, assoleix caràcter orgànic i permanent i, sovint, una reglamentació jurídica sociologia Organisme que duu a terme una funció d’interès públic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ institucional

■ institucional

adjectiu Relatiu o pertanyent a la institució, a les institucions o a una institució Que forma una institució
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

institucionalisme


<title type="display">institucionalisme</title>

Partició sil·làbica: ins_ti_tu_ci_o_na_lis_me
Etimologia: de institucional
masculí economia Doctrina caracteritzada pel fet de ressaltar el paper assignat a les institucions a l’hora d’explicar els fenòmens econòmics.

institucionalisme

masculí economia Doctrina caracteritzada pel fet de ressaltar el paper assignat a les institucions a l’hora d’explicar els fenòmens econòmics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ institucionalització

■ institucionalització

femení Acció d’institucionalitzar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ institucionalitzar

■ institucionalitzar

verb transitiu Donar caràcter d’institució a una entitat, una empresa, un grup social o una iniciativa Van institucionalitzar la festa local del poble per promocionar el turisme
Informació complementària
Traducció