■ institució

Partició sil·làbica: ins_ti_tu_ci_ó
Etimologia: del ll. institutio, -ōnis, íd. 1a font: 1318
    femení
    1. Acció d’instituir;
    2. l’efecte.
    3. institució d’hereu dret català Requisit que el dret civil general de Catalunya exigeix per a la validesa d’un testament.
  2. dret
    1. Ordenació de la vida social en algun aspecte.
    2. Conjunt de normes, amb unitat d’objecte i de finalitat, que integren un sistema jurídic.
  3. litúrgia Nom que rep l’acte de col·lació del lectorat i de l’acolitat.
  4. sociologia Categoria social que, apareguda per atendre alguna necessitat bàsica de la societat, assoleix caràcter orgànic i permanent i, sovint, una reglamentació jurídica.
  5. sociologia Organisme que duu a terme una funció d’interès públic.