instint

Accessory
Etimologia: del ll. instinctus, -us ‘impuls, instigació’, der. de instinguĕre ‘impulsar, instigar, excitar’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
    1. etologia Tipus de conducta innata i estereotipada que respon a un patró genèticament establert en l’animal.
    2. psicologia Facultat que tenen els éssers vius d’actuar d’una manera adequada a cada situació sense haver de recórrer a l’experiència, l’educació o la reflexió.
  1. Popularment, facultat natural d’alguns individus de sentir o d’endevinar.
  2. psiquiatria
    1. Impuls congènit a reaccionar davant uns estímuls emotius particulars d’una manera definida.
    2. instint de mort Destrudo.