Es mostren 88934 resultats

ferial

ferial

Accessory
Partició sil·làbica: fe_ri_al
Compareu: firal
Etimologia: del ll. ecl. ferialis, íd. 1a font: 1344, Ord. P. III
Body
    adjectiu litúrgia
  1. Relatiu o pertanyent a les fèries o dies de la setmana.
  2. ofici ferial Ofici propi dels dies que no hi ha cap festivitat especial.

ferial

feriat | feriada

feriat

Accessory
Partició sil·làbica: fe_ri_at
Etimologia: del ll. ecl. feriatus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
adjectiu història Dit del dia distint del diumenge que vacaven les corts, els tribunals i els centres oficials, tant civils com eclesiàstics.

feriat | feriada

ferida1

ferida

Accessory
Etimologia: de ferir1
Body
    femení
  1. patologia Lesió traumàtica causada a l’organisme per mitjans mecànics i caracteritzada per la interrupció de la continuïtat normal de les estructures del cos. Ferida contusa, incisa. Ferida oberta. Ferida sèptica.
  2. figuradament El seu menyspreu és una ferida massa forta.


  3. Vegeu també:
    ferida2

ferida1

ferida2

ferida

Accessory
Etimologia: per enferida, participi de enferir, ll. infērre ‘portar en algun lloc’
Body
femení pesca Nus mariner amb què hom lliga un ham.


Vegeu també:
ferida1

ferida2

feridor | feridora

feridor

Accessory
Etimologia: de ferir1 1a font: s. XV, Curial
Body
adjectiu Que fereix.

feridor | feridora

feridura

feridura

Accessory
Etimologia: de ferir1 1a font: 1653, DTo.
Body
femení patologia Apoplexia.

feridura

ferir1

ferir

Accessory
Homòfon: ferí
Etimologia: del ll. ferīre ‘pegar’ 1a font: s. XIII
Body
    verb
    1. transitiu Colpejar produint una ferida. Ferir algú amb un ganivet, amb una espasa. Ferir algú d’un cop de sabre, d’un cop de pedra. Ferir algú en un braç, a la cama dreta. Ferir lleugerament, greument, mortalment.
    2. transitiu Colpir, donar un cop o cops, amb alguna cosa. Els almogàvers ferien de grans cops les pedres amb les llances abans d’entrar en batalla.
    3. pronominal Ferir-se amb una navalla, amb vidres trencats.
    4. pronominal per extensió Produir-se una esquerda en un objecte.
    5. transitiu per extensió Afectar dolorosament. Aquesta llum fereix la vista. Uns sorolls que fereixen l’orella.
  1. transitiu figuradament Ofendre, agreujar. Ferir algú en els seus sentiments més cars. Ferir l’honor, la reputació, la fama, d’algú. Ferir algú al cor. Ferir l’amor propi d’algú.
  2. pronominal medicina Tenir un atac d’apoplexia.


  3. Vegeu també:
    ferir2

ferir1

ferir2

ferir

Accessory
Homòfon: ferí
Etimologia: per enferir, del ll. infērre ‘portar en algun lloc’
Body
verb transitiu pesca Lligar un ham per mitjà d’un nus.


Vegeu també:
ferir1

ferir2

Informació complementària

feristela

feristela

Accessory
Etimologia: probablement del dial. feristea ‘cosa de mal aspecte’, der. de ferest, amb influx de mostela 1a font: c. 1900, Verdaguer
Body
femení zoologia Fera no gaire grossa, com ara la guineu, la mostela, etc.

feristela

ferit | ferida

ferit

Accessory
Etimologia: de ferir1
Body
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Que ha sofert una ferida. Un ferit. Portaren els ferits a l’hospital.
    2. Que ha sofert un atac d’apoplexia.
  2. adjectiu heràldica Dit de l’escut amb una arma, generalment una sageta, clavada sobre el camper i amb sang brollant de la ferida.

ferit | ferida