- lesionar
nafrar. La sella li ha nafrat tot l'entrecuix.
tallar
punxar
mossegar
erosionar la pell
esgarrinxar
esgarrapar
llancejar, ferir amb una llança.
assagetar
llampar, ferir, el llamp. Un pi llampat.
entreferir-se
malferir, ferir greument.
enferrissar o enferrar, travessar algú amb una arma.
corferir, ferir al cor; usat esp. en sentit fig.
vulnerar
captrencar, trencar el cap, ferir greument al cap.
estoquejar, ferir amb l'estoc.
apunyalar
acoltellar (amb un ganivet)
dardar (amb un dard)
arponar (amb un arpó)
afitorar (amb una fitora)
escorxar
pelar
escalabrar o esgalabrar, rompre el cap a algú; ferir-lo greument.
obrir el cap (a algú), íd.
rompre el cap, íd.
urpar
arpar
unglejar
urpejar
urpir
fer un trau (a algú), donar-li una ganivetada.
enclavar, ferir la pota d'un cavall, etc., ficant-li un clau a la carn en ferrar-lo.
alar, en el llenguatge dels caçadors, ferir un ocell de l'ala.
Compareu: contusionar, macar, capolar, blavejar
- Per ext.→ afectar, ofendre.
- (ferir-se pron.)
prendre mal (≠ fer-se mal), malferir-se en un accident.
- Tenir un atac d'apoplexia: → tolir-se.
© Manuel Franquesa