■ ferir1

Homòfon: ferí
Etimologia: del ll. ferīre ‘pegar’ 1a font: s. XIII
    verb
    1. transitiu Colpejar produint una ferida. Ferir algú amb un ganivet, amb una espasa. Ferir algú d’un cop de sabre, d’un cop de pedra. Ferir algú en un braç, a la cama dreta. Ferir lleugerament, greument, mortalment.
    2. transitiu Colpir, donar un cop o cops, amb alguna cosa. Els almogàvers ferien de grans cops les pedres amb les llances abans d’entrar en batalla.
    3. pronominal Ferir-se amb una navalla, amb vidres trencats.
    4. pronominal per extensió Produir-se una esquerda en un objecte.
    5. transitiu per extensió Afectar dolorosament. Aquesta llum fereix la vista. Uns sorolls que fereixen l’orella.
  2. transitiu figuradament Ofendre, agreujar. Ferir algú en els seus sentiments més cars. Ferir l’honor, la reputació, la fama, d’algú. Ferir algú al cor. Ferir l’amor propi d’algú.
  3. pronominal medicina Tenir un atac d’apoplexia.



    4. Vegeu també:
    ferir2