Es mostren 88934 resultats

dubte

dubte

Accessory
Etimologia: de dubtar 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
    1. Estat d’esperit del qui no sap cap a quina de diverses opinions o resolucions decantar-se.
    2. filosofia Incertesa entre el sí i el no, que porta a la suspensió del judici.
  1. Acció de dubtar. Això no admet dubte. El dubte de l’home sobre l’origen de l’Univers subsistirà sempre. En els moments crítics, tot són dubtes: què farem, què no farem...
    1. Punt sobre què una persona està incerta. Tinc un dubte: s’escriu amb b o amb v?
    2. Punt problemàtic, difícil d’aclarir. A aquest dubte, els teòlegs no saben què dir-hi.
  2. antigament Temor.
  3. dret canònic
    1. Concepte equivalent a l’error del codi civil.
    2. En dret processal canònic, definició feta pel jutge en presència de les parts, deduïda de les seves peticions i respostes i que conté la pregunta o preguntes que cal respondre en la sentència.
  4. no haver-hi dubte Ésser ben cert. T’arriscaries molt, no hi ha dubte.
  5. posar en dubte Dubtar d’una cosa. Sempre poses en dubte el que dic.
  6. sens dubte Amb certesa o molt probablement.
  7. sortir (o eixir) de dubte (o de dubtes, o d’un dubte, etc.) Adquirir, algú, certesa sobre allò de què dubtava. Pregunta-li-ho: així sortirem de dubtes d’una vegada!
  8. treure (algú) de dubte (o de dubtes, o d’un dubte, etc.) Fer-li adquirir certesa sobre allò de què dubtava.

dubte

dubtós | dubtosa

dubtós

Accessory
Etimologia: de dubte 1a font: s. XIV, Llull
Body
    adjectiu
    1. Que ofereix dubte, ambigu, qüestionable. Una tesi dubtosa. El resultat de la batalla era dubtós. El sentit d’aquest text és dubtós.
    2. per extensió Una llenca de dubtosa llum travessava pels porticons mal ajustats.
    3. antigament Temible, perillós.
  1. Suspecte d’immoralitat, incorrecció, etc. Un home dubtós. Una conducta dubtosa. Aquest gir és dubtós: jo diria que no és genuí.
  2. Que dubta, en un estat de dubte. Estic dubtós: no sé si anar-hi o no anar-hi.

dubtós | dubtosa

dubtosament

dubtosament

Accessory
Etimologia: de dubtós
Body
adverbi D’una manera dubtosa, amb dubte.

dubtosament

duc1

duc

Accessory
Etimologia: del fr. duc, íd., i aquest, del ll. dŭx, dŭcis ‘guia, conductor’ 1a font: s. XIII
Body
    masculí
  1. Persona que posseeix el títol nobiliari de duc.
  2. història Dignatari o funcionari militar o polític.
  3. història Persona que té al seu càrrec el govern d’un ducat.
  4. història Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és normalment per damunt del de marquès i per sota del de príncep.
  5. gran duc
    1. Sobirà d’un gran ducat.
    2. Títol donat erròniament als fills, als nets agnats i als germans del tsar de Rússia, que en realitat són grans prínceps.


  6. Vegeu també:
    duc2

duc1

duc2

duc

Accessory
Etimologia: d’origen onomatopeic, adaptat en cat., oc. i fr. al del títol nobiliari per la preeminència d’aquest ocell entre els mussols 1a font: 1507, Nebrija-Busa
Body
    masculí ornitologia
  1. Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids (Bubo bubo), anomenat també gran duc, amb els plomalls de les orelles llargs, d’ulls grossos i d’un plomatge lleonat rogenc, clapejat de burell fosc.
  2. duc blanc Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids (Nyctea scandiaca), de color blanc, amb el cap arrodonit i sense orelles.
  3. duc mitjà Mussol banyut.


  4. Vegeu també:
    duc1

duc2

ducal

ducal

Accessory
Etimologia: de duc1 1a font: s. XV
Body
adjectiu Relatiu o pertanyent al duc o al dux.

ducal

dúcar

dúcar

Accessory
Etimologia: d’origen incert, probablement de l’hispanoàrab dukâr, íd.
Body
    masculí indústria tèxtil
  1. Capoll de seda construït per dos o més cucs junts.
  2. Seda de molt baixa qualitat i, doncs, poc apreciada, extreta del dúcar.

dúcar

ducat

ducat

Accessory
Etimologia: de duc1 1a font: 1344, Ord. P. III
Body
    masculí
    1. Títol, dignitat o ofici d’un duc.
    2. gran ducat Títol, dignitat o ofici d’un gran duc.
  1. història
    1. Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un duc.
    2. gran ducat Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un gran duc.
    1. Govern d’un duc sobirà.
    2. Durada d’un govern d’un duc sobirà.
  2. numismàtica Nom genèric de diverses monedes d’or (i alguna vegada d’argent) encunyades a diferents ciutats i països.

ducat

ducató

ducató

Body
masculí numismàtica Nom genèric de la moneda d’argent del pes d’un scudo d’argento, molt corrent als estats italians al segle XVI.

ducató

dúctil

dúctil

Accessory
Etimologia: del ll. ductĭlis, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
    adjectiu
  1. física Dit del material, especialment el metall, capaç de deformar-se permanentment sota l’efecte d’un esforç pel fet que la seva resistència al fregament és menor que la resistència a la separació dels seus elements.
  2. figuradament Que es deixa guiar, instruir o persuadir fàcilment; flexible.

dúctil