dúctil

Accessory
Etimologia: del ll. ductĭlis, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
    adjectiu
  1. física Dit del material, especialment el metall, capaç de deformar-se permanentment sota l’efecte d’un esforç pel fet que la seva resistència al fregament és menor que la resistència a la separació dels seus elements.
  2. figuradament Que es deixa guiar, instruir o persuadir fàcilment; flexible.