Es mostren 88940 resultats

domita

domita

femení petrografia Roca ígnia efusiva, de formació recent terciària i quaternària, de la família de les traquites
Gran Diccionari de la llengua catalana

domna

domna

femení Tractament d’origen medieval que en alguns monestirs es donen les monges de les diverses branques benedictines
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ domòtica

■ domòtica

femení Conjunt de tècniques informàtiques i teleinformàtiques aplicades a l’automatització del funcionament dels habitatges
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ domtable

■ domtable

adjectiu Domable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ domtar

■ domtar

verb transitiu Domar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ domus

■ domus

femení heràldica Casa o torre aloera representada com un castell amb dues torres història Casa unifamiliar de grans dimensions d’època romana Casa aloera
Gran Diccionari de la llengua catalana

don


<title type="display">don</title>

Etimologia: en cat. molt ant., ll. dōmĭnus ‘senyor’, paral·lel masculí de dona, conservat bastant temps com a tractament honorífic per influx aragonès i en decadència a partir del començ del s. XIV
    masculí [f dona]
  1. antigament Senyor.
  2. història Tractament honorífic masculí anteposat al nom.

don

masculí f dona antigament Senyor història Tractament honorífic masculí anteposat al nom
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dona


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dona</title>

Etimologia: del ll. vg. dŏmna, contracció del cl. dŏmĭna ‘senyora’, femení de dŏmĭnus ‘senyor’, sentit que conservà en el cat. ant 1a font: s. XII
  1. femení
    1. Persona del sexe femení.
    2. dona de bé Dona honrada, especialment la que guarda bona conducta moral.
    3. dona de casa (o de la casa) Dona que té cura de l’organització interna d’una casa; mestressa de casa.
    4. dona de casa seva (o de sa casa) Dona que espontàniament es dedica al govern de la casa i surt poc.
    5. dona de claus (o de govern) Serventa de confiança encarregada de les claus i de l’economia d’una casa.
    6. dona de la vida (o de cadira, o de mala vida, o de món, o pública) Prostituta.
    7. dona del públic (o errada) antigament Prostituta.
    8. dona del temps meteorologia Meteoròloga que elabora i presenta la informació meteorològica en un mitjà de comunicació, especialment audiovisual.
    9. dona homenenca Dona de temperament, posats, etc., d’home.
    10. dona orquestra espectacles Música ambulant que toca simultàniament diversos instruments que duu al damunt.
    11. fer de dona vella Vigilar el jovent d’ambdós sexes per evitar que s’excedeixin en festejar, en l’esplai col·lectiu, etc.
    12. mala dona Prostituta.
  2. femení
    1. Persona del sexe femení que ja ha arribat a la pubertat.
    2. ja és dona (o una dona) Expressió emprada per a indicar que una noia ja té la menstruació.
  3. femení Persona del sexe femení que ha practicat l’acte sexual.
  4. femení Muller.
  5. femení
    1. Persona del sexe femení dotada de les qualitats que caracteritzen la maduresa psíquica.
    2. especialment i per extensió Persona del sexe femení d’edat madura.
  6. adjectiu Que posseeix en un alt grau els caràcters, les habituds, les qualitats, etc., de la dona. És molt dona: qui es casi amb ella farà sort!
  7. femení Persona adulta del sexe femení que pertany a les classes populars o que en té l’aparença, especialment la que fa feines tosques o servils. La dona dels lavabos. La dona de fer feines.
  8. femení Femella, especialment en el llenguatge infantil. La dona del toro és la vaca.
  9. femení història Tractament honorífic femení corresponent al masculí don.
  10. femení
    1. antigament Senyora. Nostra Dona de Montserrat.
    2. dona i madona Senyora i majora, que té domini absolut.
    3. ésser dona de fer (quelcom) Tenir poder, coratge, de fer-ho. No ets dona de fer això!
  11. femení Llevadora.
  12. dona! interjecció col·loquialment Vocatiu emprat en parlar a una nena o a una dona a qui no es tracta amb especial respecte, com a expressió d’enuig, d’impaciència, etc.
  13. dona d’aigua popularment Fada que habita en pous, fonts, aiguamolls, etc.

■ dona

femení Persona del sexe femení dona de bé Dona honrada, especialment la que guarda bona conducta moral dona de casa o de la casa Dona que té cura de l’organització interna d’una casa mestressa de casa dona de casa seva o de sa casa Dona que espontàniament es dedica al govern de la casa i surt poc dona de claus o de govern Serventa de confiança encarregada de les claus i de l’economia d’una casa dona de la vida o de cadira , o de mala vida , o de món , o pública Prostituta dona del públic o errada antigament Prostituta dona del temps meteorologia Meteoròloga que elabora i presenta la…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ donable

■ donable

adjectiu Que pot ésser donat Que pot esdevenir-se possible
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

donàcids


<title type="display">donàcids</title>

    masculí zoologia
  1. plural Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis, amb la conquilla en forma de triangle isòsceles, que inclou la tellerina.
  2. singular Mol·lusc de la família dels donàcids.

donàcids

masculí zoologia plural Família de molluscs lamellibranquis de l’ordre dels eulamellibranquis, amb la conquilla en forma de triangle isòsceles, que inclou la tellerina singular Mollusc de la família dels donàcids