Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88934 resultats

■ afait

afait

Partició sil·làbica: a_fait
Etimologia: de afaitar 1a font: 1413, St. Vicent F.

masculí Substància emprada com a adob del cutis, especialment de la cara, per a embellir-la.

■ afait

masculí Substància emprada com a adob del cutis, especialment de la cara, per a embellir-la

■ afaitada

afaitada

Partició sil·làbica: a_fai_ta_da
Etimologia: de afaitar

femení Acció d’afaitar.

afaitadora

Partició sil·làbica: a_fai_ta_do_ra
Etimologia: de afaitar

femení Màquina d’afaitar elèctrica.

■ afaitament

afaitament

Partició sil·làbica: a_fai_ta_ment
Etimologia: de afaitar 1a font: c. 1310

masculí

Acció d’afaitar o d’afaitar-se.
tecnologia Operació destinada a eliminar les rugositats dels flancs de les dents d’un engranatge.

■ afaitament

masculí Acció d’afaitar o d’afaitar-se tecnologia Operació destinada a eliminar les rugositats dels flancs de les dents d’un engranatge

■ afaitapagesos

afaitapagesos

Partició sil·làbica: a_fai_ta_pa_ge_sos
Etimologia: de afaitar i pagès

masculí i femení Persona que procura de treure diners de la gent intervenint en llurs afers i entabanant-los amb les seves males arts.

■ afaitapagesos

masculí i femení Persona que procura de treure diners de la gent intervenint en llurs afers i entabanant-los amb les seves males arts

■ afaitapobres

afaitapobres

Partició sil·làbica: a_fai_ta_po_bres
Etimologia: de afaitar i pobre

masculí i femení despectivament Persona de condició molt humil.

■ afaitapobres

masculí i femení despectivament Persona de condició molt humil

■ afaitar

afaitar

Partició sil·làbica: a_fai_tar
Etimologia: del ll. affectare, vg. *affactare ‘afectar, rebuscar’, der. de affĭcĕre ‘afectar, disposar’, der., al seu torn, de facere ‘fer’ 1a font: s. XIV, Llull

verb

transitiu

1. Rasurar la barba, el bigoti o el pèl d’una altra part del cos amb raor, màquina d’afaitar, etc. Com que s’ha trencat el braç, li he hagut d’afaitar jo la barba. No m’afaito des de fa un any.
2. demà, m’afaitaràs! col·loquialment Resposta que hom fa servir per a mostrar que no està disposat a fer el que l’altre li proposa.
3. fulla d’afaitar Fulla d’acer, prima i flexible, amb un tall o dos, que, fixada a la maquineta d’afaitar, serveix per a raure el pèl.
4. màquina d’afaitar elèctrica (o simplement màquina d’afaitar) Aparell elèctric que permet d’afaitar o d’afaitar-se en sec.
5. maquineta d’afaitar Aparell per a afaitar que consisteix en un mànec en l’extrem del qual s’encasta una fulla d’afaitar o un ganivet d’un sol viu.
antigament Embellir amb afaits.
Ensinistrar (especialment els ocells destinats a la caça). Afaitar l’esparver.
figuradament Arrabassar, robar. Afaitar els diners a algú, afaitar-li la cartera.

verb transitiu Rasurar la barba, el bigoti o el pèl d’una altra part del cos amb raor, màquina d’afaitar, etc Com que s’ha trencat el braç, li he hagut d’afaitar jo la barba No m’afaito des de fa un any demà, m’afaitaràs colloquialment Resposta que hom fa servir per a mostrar que no està disposat a fer el que l’altre li proposa fulla d’afaitar Fulla d’acer, prima i flexible, amb un tall o dos, que, fixada a la maquineta d’afaitar, serveix per a raure el pèl màquina d’afaitar elèctrica o simplement màquina d’afaitar Aparell elèctric que permet d’afaitar o d’afaitar-se en sec maquineta d’…