■ afaitament

Partició sil·làbica: a_fai_ta_ment
Etimologia: de afaitar 1a font: c. 1310
    masculí
  1. Acció d’afaitar o d’afaitar-se.
  2. tecnologia Operació destinada a eliminar les rugositats dels flancs de les dents d’un engranatge.