■ afaitar

Partició sil·làbica: a_fai_tar
Etimologia: del ll. affectare, vg. *affactare ‘afectar, rebuscar’, der. de affĭcĕre ‘afectar, disposar’, der., al seu torn, de facere ‘fer’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
    1. Rasurar la barba, el bigoti o el pèl d’una altra part del cos amb raor, màquina d’afaitar, etc. Com que s’ha trencat el braç, li he hagut d’afaitar jo la barba. No m’afaito des de fa un any.
    2. demà, m’afaitaràs! col·loquialment Resposta que hom fa servir per a mostrar que no està disposat a fer el que l’altre li proposa.
    3. fulla d’afaitar Fulla d’acer, prima i flexible, amb un tall o dos, que, fixada a la maquineta d’afaitar, serveix per a raure el pèl.
    4. màquina d’afaitar elèctrica (o simplement màquina d’afaitar) Aparell elèctric que permet d’afaitar o d’afaitar-se en sec.
    5. maquineta d’afaitar Aparell per a afaitar que consisteix en un mànec en l’extrem del qual s’encasta una fulla d’afaitar o un ganivet d’un sol viu.
  2. antigament Embellir amb afaits.
  3. Ensinistrar (especialment els ocells destinats a la caça). Afaitar l’esparver.
  4. figuradament Arrabassar, robar. Afaitar els diners a algú, afaitar-li la cartera.