calça
Accessory
Etimologia: del ll. vg. *calcĕa, der. del cl. calcĕus ‘sabata, peça de vestir que cobria peu i cama i, més tard, fins a la cintura’; la part alta, en separar-se, conservà el nom 1a font: 1047
Body
-
femení
-
- indumentària Mitja.
- donar calça d’arena Donar (a algú) un cop molt fort.
- fer calça Fer mitja.
-
[generalment en pl]
indumentària
- Pantaló. Unes calces de vellut. Caure-li a algú les calces.
- anar de calces Fer de cos.
- cordar-se bé les calces figuradament Agafar pit, coratge.
- ésser un calces Ésser (un home) dominat per la muller.
- portar les calces (la dona) Dominar el marit.
- posar-se les calces (d’algú) Fer-li fer el que hom vol.
- saber-se cordar les calces Saber-se governar sense ajut d’altri.
- plural indumentària Peça de roba interior femenina que cobreix aproximadament de la cintura fins als engonals.
- plural construcció Baixant amb dues derivacions simètriques, anomenat també doble derivació.
- silvicultura Part més alta del suro que hom deixa a l’arbre en pelar-lo; calçó. Deixar calces.
- calces de ferro armament Calces de malla, a manera de mitges, que defensaven les cames del guerrer.