Es mostren 88936 resultats

calça

calça

Accessory
Etimologia: del ll. vg. *calcĕa, der. del cl. calcĕus ‘sabata, peça de vestir que cobria peu i cama i, més tard, fins a la cintura’; la part alta, en separar-se, conservà el nom 1a font: 1047
Body
    femení
    1. indumentària Mitja.
    2. donar calça d’arena Donar (a algú) un cop molt fort.
    3. fer calça Fer mitja.
  1. [generalment en pl] indumentària
    1. Pantaló. Unes calces de vellut. Caure-li a algú les calces.
    2. anar de calces Fer de cos.
    3. cordar-se bé les calces figuradament Agafar pit, coratge.
    4. ésser un calces Ésser (un home) dominat per la muller.
    5. portar les calces (la dona) Dominar el marit.
    6. posar-se les calces (d’algú) Fer-li fer el que hom vol.
    7. saber-se cordar les calces Saber-se governar sense ajut d’altri.
  2. plural indumentària Peça de roba interior femenina que cobreix aproximadament de la cintura fins als engonals.
  3. plural construcció Baixant amb dues derivacions simètriques, anomenat també doble derivació.
  4. silvicultura Part més alta del suro que hom deixa a l’arbre en pelar-lo; calçó. Deixar calces.
  5. calces de ferro armament Calces de malla, a manera de mitges, que defensaven les cames del guerrer.

calça

calçada

calçada

Accessory
Etimologia: del ll. (via o strata) calciata, per l’ús de calç o pedra calcària en les vies romanes i carolíngies 1a font: s. X
Body
    femení
    1. Camí empedrat.
    2. Part central d’una carretera o d’un carrer, entre les voreres o les andanes, destinada a la circulació de vehicles.
  1. Nuvolada fosca que indica pluja.

calçada

calçador1

calçador

Accessory
Etimologia: de calçar i -dor1 1a font: , DPou.
Body
    masculí
  1. Estri en forma de pala corbada, de banya, de metall, etc., emprat per a facilitar l’entrada del peu en el calçat.
  2. agricultura Aparell emprat per a calçar.


  3. Vegeu també:
    calçador2

calçador1

calçador2 | calçadora

calçador

Accessory
Etimologia: de calçar i -dor2
Body
adjectiu obsolet Dit de l’infant en edat de calçar-lo.


Vegeu també:
calçador1

calçador2 | calçadora

Traducció

calçament

calçament

Accessory
Etimologia: de calçar
Body
masculí Acció de calçar o de calçar-se.

calçament

calcaneo-

calcaneo-

Body
Forma prefixada del mot llatí calcaneum, que significa ‘taló’ i que denota connexió amb el calcani. Ex.: calcaneoastragalí.

calcaneo-

calcani | calcània

calcani

Accessory
Etimologia: del ll. calcanĕum, -i ‘taló’
Body
    anatomia animal
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’os calcani.
  2. masculí Os del tars, que en l’home forma el taló i aguanta tot el pes del cos.

calcani | calcània

calcantita

calcantita

Body
femení mineralogia Sulfat hidratat de coure, mineral triclínic de color blau i de lluïssor vítria.

calcantita

calcany

calcany

Accessory
Etimologia: del ll. calcanĕum, -i ‘taló’ 1a font: s. XV, Febrer
Body
masculí Calcani.

calcany

calçapeu

calçapeu

Accessory
Partició sil·làbica: cal_ça_peu
Etimologia: de calçar i peu
Body
masculí Corretjam que a vegades porta cadascun dels pedals de la bicicleta per a subjectar el peu.

calçapeu