bufallejar
Accessory
Etimologia: de bufar
Body
verb
intransitiu Remoure’s, fer variacions, la boira.
Es mostren 88934 resultats
■
bufallejar
■
bufallejar
verb intransitiu Remoure’s, fer variacions, la boira
■
bufallums
bufallums
Body
masculí botànica Matallums.
■
bufallums
masculí botànica Matallums
■
bufament
bufament
Accessory
Etimologia: de bufar 1a font: s. XV
Body
-
masculí
-
- Acció de bufar;
- l’efecte.
- Acció d’extingir l’arc en un interruptor automàtic, un disjuntor, etc.
- metal·lúrgia Injecció d’aire o d’aire enriquit en oxigen en el si de la massa d’un metall fos a afinar per oxidació.
■
bufament
masculí Acció de bufar l’efecte Acció d’extingir l’arc en un interruptor automàtic, un disjuntor, etc metallúrgia Injecció d’aire o d’aire enriquit en oxigen en el si de la massa d’un metall fos a afinar per oxidació
■
bufanaga
bufanaga
Body
femení botànica Pastanaga borda.
■
bufanaga
femení botànica Pastanaga borda
■
bufanda
bufanda
Accessory
Etimologia: del cast. bufanda, del fr. ant. bouffante, participi pres. de bouffer ‘inflar-se’ 1a font: 1839, DLab.
Body
-
femení
- Peça de roba llargaruda que hom usa com a abrigall per al coll i la boca.
- per analogia Faixa nuvolosa horitzontal, d’aspecte sedós i de curta durada, que a vegades es forma prop del cim dels núvols fortament convectius tapant-lo com una bufanda.
■
bufanda
femení Peça de roba llargaruda que hom usa com a abrigall per al coll i la boca per analogia Faixa nuvolosa horitzontal, d’aspecte sedós i de curta durada, que a vegades es forma prop del cim dels núvols fortament convectius tapant-lo com una bufanda
bufaner
| bufanera
bufaner
Accessory
Etimologia: de bufar
Body
-
adjectiu
dialectal
- Que bufa.
- Estufat.
- figuradament Envanit.
bufaner
| bufanera
adjectiu dialectal Que bufa Estufat figuradament Envanit
■
bufanúvols
bufanúvols
Accessory
Etimologia: de bufar i núvol 1a font: s. XX
Body
masculí Home envanit, presumptuós.
■
bufanúvols
masculí Home envanit, presumptuós
■
bufar
bufar
Accessory
Etimologia: d’origen onomatopeic 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
verb
-
intransitiu
- Fer sortir de la boca l’aire vencent la resistència dels llavis closos. Bufar de cansament, de calor.
- Córrer el vent. Bufava la tramuntana.
- bufa! interjecció popularment Interjecció que denota sorpresa, contrarietat, etc.
-
transitiu
- Adreçar hom el buf (sobre alguna cosa). Bufar una flama per apagar-la.
- per analogia Fer sortir aire d’un instrument apropiat. Bufar el foc amb una manxa.
-
pronominal
- Fer bòfega, inflar-se esponjant-se un emblanquinat, la crosta del pa, una pasta, la roba, etc. El guix s’ha bufat a causa de la humitat.
- popularment Embriagar-se.
- transitiu jocs d’entreteniment En el joc de dames, prendre al contrari una peça amb què havia de matar i no ho ha fet.
- bufar a l’orella (d’algú) Advertir, recordar, suggerir, a algú alguna cosa.
- ésser (una cosa) bufar i fer ampolles Ésser del tot fàcil de fer.
- estar (algú, una cosa) que bufa Tenir un afer, una situació, etc., un caire dolent, haver arribat en un punt crucial, culminant, etc.
■
bufar
verb intransitiu Fer sortir de la boca l’aire vencent la resistència dels llavis closos Bufar de cansament, de calor Córrer el vent Bufava la tramuntana bufa interjecció popularment Interjecció que denota sorpresa, contrarietat, etc transitiu Adreçar hom el buf sobre alguna cosa Bufar una flama per apagar-la per analogia Fer sortir aire d’un instrument apropiat Bufar el foc amb una manxa pronominal Fer bòfega, inflar-se esponjant-se un emblanquinat, la crosta del pa, una pasta, la roba, etc El guix s’ha bufat a causa de la humitat popularment Embriagar-se transitiu jocs d’entreteniment En el…
■
bufarell
| bufarella
bufarell
Accessory
Etimologia: de bufar
Body
- adjectiu dialectal Ple, gras, que fa goig de mirar.
- masculí Corrent d’aire que passa per les portes, les finestres, etc., que no tanquen bé.
■
bufarell
| bufarella
adjectiu dialectal Ple, gras, que fa goig de mirar masculí Corrent d’aire que passa per les portes, les finestres, etc, que no tanquen bé