vent
Accessory
Homòfon: ben
Etimologia: del ll. vĕntus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Etimologia: del ll. vĕntus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
masculí
-
- climatologia i meteorologia Moviment natural, generalment horitzontal, de masses d’aire.
- art i mitologia A l’antiguitat clàssica, personificació dels vents en figures de dimonis i de déus.
- geografia Punt cardinal. Els quatre vents.
- nàutica Cadascun dels rumbs de la rosa dels vents.
- aixecar el vent etnografia A la costa de Llevant, fer cerimònies de caràcter màgic per tal d’aconseguir el vent del costat i en la intensitat més convenients.
- amb bon vent, tothom és bon mariner (o tothom navega) figuradament Refrany que significa que, quan no hi ha dificultats, qualsevol pot fer el que vulgui.
- anar contra vent i marea figuradament Tirar endavant obstinadament, malgrat tots els obstacles.
- anar vent en popa figuradament Anar molt bé.
- a quatre vents Aïllat de tots costats. Una teulada a quatre vents.
- bon vent! (o bon vent i barca nova!) Expressió de comiat adreçada a algú o a alguna cosa que no sap greu que se’n vagi o que es perdi.
- canviar el vent Canviar la direcció del vent.
- córrer més que el vent (o anar com el vent, o deixar endarrere el vent) figuradament Anar a una gran velocitat.
- de dos vents De dues cares. És una persona de dos vents.
- emportar-se (una cosa) el vent figuradament Caure fàcilment en l’oblit.
- girar-se a tots els vents figuradament Conformar-se al curs dels esdeveniments, siguin quins vulguin.
- girar-se vent Posar-se a fer vent.
- mirar de quin costat ve el vent figuradament Observar el curs dels esdeveniments, per conformar-hi la conducta.
- qui sembra vents cull tempestats Refrany que significa que els qui provoquen odis després en són víctimes.
- quin vent us (o et, etc.) porta per ací? figuradament A què es deu que hàgiu (o hagis, etc.) vingut?
- saber el vent i no saber el torrent figuradament Haver sentit parlar d’una cosa, sense haver-ne tret l’entrellat.
- tenir vent al cap figuradament Tenir el cap ple de pretensions, d’il·lusions, etc.
- vent heràldic heràldica Figura en forma de cap o cara de perfil bufant i sortint d’un núvol.
-
- Aire fet moure artificialment. Fer vent amb una manxa. El vent que fa el tren.
- instrument de vent música Nom donat als instruments musicals que basen llur sonoritat en l’aire que contenen, posat en acció pel buf de l’intèrpret.
- música Conjunt dels instruments de vent d’una orquestra o d’una banda.
- vent de boca figuradament Paraules vanes.
-
- Corda, filferro, etc., que, subjectada per un extrem en un lloc fix, és fermada per l’altre a una peça llarga i dreta, com és ara una xemeneia, un pal de vaixell, etc., per evitar que faci moviment.
- Cadascun dels cordills subjectats a l’extrem superior dels pals de les tendes de campanya o a les vores inferiors de llurs teles, que hom ferma a uns claus especials clavats a terra i que serveixen per a tesar-la i evitar que faci moviment.
- Olor, especialment la que deixa un animal allà on passa.
- fisiologia animal Gas engendrat a l’estómac o als intestins.
- vent solar astrofísica Flux de partícules carregades que surt del Sol cap a l’espai interplanetari.
