Es mostren 594815 resultats

atribuïment

atribuïment

masculí acció d'atribuir atribución f
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atribuïment

atribuïment

Partició sil·làbica: a_tri_bu_ï_ment
Etimologia: de atribuir
masculí Acció d’atribuir.

■ atribuïment

masculí Acció d’atribuir
Traducció
Diccionari Català Italià

atribuïment

atribuïment

masculí attribuzione f
Diccionari Català francès

atribuïment

atribuïment

masculí acció atribució
Diccionari de sinònims Franquesa

atribuir

atribuir

  1. Considerar algú o alguna cosa com la causa de quelcom.
    donar. Donar la culpa a algú.
    imputar. A ell cal imputar la derrota.
    culpar. Si no heu estat puntual, no culpeu el temps, que ha estat prou bo.
    carregar. Ara ho carreguen a aquell pobre, i no ho ha fet ell. Carregar el mort a algú, atribuir-li la culpa d'una cosa que no ha fet.
    penjar. Totes les malifetes les pengen al pastor.
    llevar o allevar, atribuir maliciosament una cosa falsa. Qui mal vol a ca, ràbia li alleva (refrany).
    imposar o aposar, atribuir falsament, allevar.
    referir, atribuir una cosa a una causa, motiu, origen. Referia aquell vent de la Provença al vent de llebeig que havia fet (Crònica de Jaume I).
    fer càrrecs (a algú)
    → imputar.
  2. Donar a algú una cosa en una repartició.
    apropiar. Apropià al seu fill la seva casa de camp.
    assignar (→). Al seu fill, li assignà la casa de camp.

© Manuel Franquesa

atribuir

Considerar algú o alguna cosa com la causa de quelcom donar Donar la culpa a algú imputar A ell cal imputar la derrota culpar Si no heu estat puntual, no culpeu el temps, que ha estat prou bo carregar Ara ho carreguen a aquell pobre, i no ho ha fet ell Carregar el mort a algú , atribuir-li la culpa d'una cosa que no ha fet penjar Totes les malifetes les pengen al pastor llevar o allevar , atribuir maliciosament una cosa falsa Qui mal vol a ca, ràbia li alleva refrany imposar o aposar , atribuir falsament, allevar referir , atribuir una cosa a una causa, motiu, origen Referia aquell…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atribuir

atribuir

Partició sil·làbica: a_tri_bu_ir
Etimologia: del ll. attribuĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Considerar algú o alguna cosa com la causa (d’alguna cosa). Van atribuir el retard a la pluja.
    2. transitiu Considerar (alguna cosa) com a pertanyent a algú o a alguna cosa, com a pròpia d’algú o d’alguna cosa. M’atribueixen unes accions que no he fet mai.
    3. pronominal D’aquest fet, ell tot sol ha d’atribuir-se’n la glòria.
  2. transitiu Donar a algú (alguna cosa) en una repartició. Una quarta part del pressupost fou atribuïda al nou departament.

■ atribuir

verb transitiu Considerar algú o alguna cosa com la causa d’alguna cosa Van atribuir el retard a la pluja transitiu Considerar alguna cosa com a pertanyent a algú o a alguna cosa, com a pròpia d’algú o d’alguna cosa M’atribueixen unes accions que no he fet mai pronominal D’aquest fet, ell tot sol ha d’atribuir-se’n la glòria transitiu Donar a algú alguna cosa en una repartició Una quarta part del pressupost fou atribuïda al nou departament
Informació complementària
Traducció
Diccionari der aranés

atribuïr

atribuïr

    v tr
  1. Considerar que bèra causa ei de quauquarrés. Ex.: Quan bèth un o bèra ua t’atribuïssen ues paraules, ei que reaument creden qu’ac as dit.
  2. Quan atribuïm ua causa a bèth un/ bèra ua o a bèra causa, volem didèr que n’ei era causa. Ex.: Es incendis enes bòsqui tostemp s’atribuïssen as piromans.

    3. Català: 1. atribuir: Quan algú t’atribueix unes paraules, és que realment creu que les has dites; 2. imputar, atribuir: Els incendis dels boscos sempre s’imputen als piròmans

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

atribuïr

v tr Considerar que bèra causa ei de quauquarrés Ex Quan bèth un o bèra ua t’atribuïssen ues paraules, ei que reaument creden qu’ac as dit Quan atribuïm ua causa a bèth un/ bèra ua o a bèra causa, volem didèr que n’ei era causa Ex Es incendis enes bòsqui tostemp s’atribuïssen as piromans Català 1 atribuir Quan algú t’atribueix unes paraules, és que realment creu que les has dites 2 imputar, atribuir Els incendis dels boscos sempre s’imputen als piròmans © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Conjugador Català

atribuir

atribuir

    1. INFINITIU

    1. atribuir

    2. GERUNDI

    1. atribuint

    3. PARTICIPI

    1. atribuït
    2. atribuïda
    3. atribuïts
    4. atribuïdes

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. atribueixo
      2. atribueixes
      3. atribueix
      4. atribuïm
      5. atribuïu
      6. atribueixen

      2. IMPERFET

      1. atribuïa
      2. atribuïes
      3. atribuïa
      4. atribuíem
      5. atribuíeu
      6. atribuïen

      3. PASSAT

      1. atribuí
      2. atribuïres
      3. atribuí
      4. atribuírem
      5. atribuíreu
      6. atribuïren

      4. FUTUR

      1. atribuiré
      2. atribuiràs
      3. atribuirà
      4. atribuirem
      5. atribuireu
      6. atribuiran

      5. CONDICIONAL

      1. atribuiria
      2. atribuiries
      3. atribuiria
      4. atribuiríem
      5. atribuiríeu
      6. atribuirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. atribueixi
      2. atribueixis
      3. atribueixi
      4. atribuïm
      5. atribuïu
      6. atribueixin

      2. IMPERFET

      1. atribuís
      2. atribuïssis
      3. atribuís
      4. atribuíssim
      5. atribuíssiu
      6. atribuïssin

    6. IMPERATIU

    1. atribueix
    2. atribueixi
    3. atribuïm
    4. atribuïu
    5. atribueixin

atribuir

INFINITIU atribuir GERUNDI atribuint PARTICIPI atribuït atribuïda atribuïts atribuïdes INDICATIU PRESENT atribueixo atribueixes atribueix atribuïm atribuïu atribueixen IMPERFET atribuïa atribuïes atribuïa atribuíem atribuíeu atribuïen PASSAT atribuí atribuïres atribuí atribuírem atribuíreu atribuïren FUTUR atribuiré atribuiràs atribuirà atribuirem atribuireu atribuiran CONDICIONAL atribuiria atribuiries atribuiria atribuiríem atribuiríeu atribuirien SUBJUNTIU PRESENT atribueixi atribueixis atribueixi atribuïm atribuïu atribueixin IMPERFET atribuís atribuïssis atribuís atribuíssim atribuíssiu…
Diccionari Castellà Català

atribuir

atribuir

    [Se conjuga como: huir] verb transitiu
  1. atribuir. Me atribuyen unas acciones que no he realizado, m'atribueixen unes accions que no he fet mai.
  2. poc freqüent [adscribir] adscriure.
  3. poc freqüent [una función] atribuir, assignar.
    4. verb pronominal
  4. atribuir-se.
  5. [funciones, facultades] atribuir-se, arrogar-se.

atribuir

Se conjuga como huir verb transitiu atribuir Me atribuyen unas acciones que no he realizado , m'atribueixen unes accions que no he fet mai poc freqüent adscribir adscriure poc freqüent una función atribuir , assignar verb pronominal atribuir-se funciones, facultades atribuir-se , arrogar-se
Diccionari Català Anglès

atribuir

atribuir

Pronúncia: ətɾiβuí
    verb transitiu
  1. atribuir a to attribute to.
  2. (ídem) to put down to.
  3. (ídem) to ascribe to, impute to.
    4. verb pronominal
  4. atribuir-se una cosa to assume something, claim something for oneself.
  5. (ídem) to arrogate something to oneself.

atribuir

verb transitiu atribuir a to attribute to ídem to put down to ídem to ascribe to , impute to verb pronominal atribuir-se una cosa to assume something , claim something for oneself ídem to arrogate something to oneself