Es mostren 594823 resultats
■
aspre1
masculí Pal, canya, plantat a terra per a sostenir arbres tendres o plantes enfiladisses Vegeu també aspre 2 aspre 3
aspre1
<title type="display">aspre</title><lbl type="homograph">1</lbl>
-
adjectiu
- també figuradament rau.
-
[Gelände auch]
uneben, holp(e)rig.
• schroff, steil. - [Haut] auch spröde (Geschmack) herb.
-
figuradament
spröde, herb.
- rüde, roh, grob, ungehobelt.
- hart, schroff, barsch.
Vegeu també:
aspre2
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
aspre1
adjectiu també figuradament rau Gelände auch uneben, holperig • schroff, steil Haut auch spröde Geschmack herb figuradament spröde, herb rüde, roh, grob, ungehobelt hart, schroff, barsch Vegeu també aspre 2 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
aspre2
<title type="display">aspre</title><lbl type="homograph">2</lbl>
adjectiu Que és desagradable al tacte perquè té la superfície plena de desigualtats. Una pedra sense polir és aspra al tacte. També diem que algunes coses són aspres quan, amb els altres sentits, notem que són poc fines. Les fruites verdes són aspres.
Vegeu també:
aspre1
Vegeu també:
aspre1
aspre2
adjectiu Que és desagradable al tacte perquè té la superfície plena de desigualtats Una pedra sense polir és aspra al tacte També diem que algunes coses són aspres quan, amb els altres sentits, notem que són poc fines Les fruites verdes són aspres Vegeu també aspre 1
aspre2
<title type="display">aspre</title><lbl type="homograph">2</lbl>
- adj.
Desplaent al tacte.
asprós
rústec (≠ rústic)
cantellós
esgarrapós
rugós
raspós
grosser
hirsut o híspid (dit del pèl dur i aspre)
Antònims: Suau. Dolç. Mòrbid.
- Desplaent al paladar.
asprós
acerb
asperulós, lleugerament aspre.
astringent. Gust astringent.
estíptic, que té un sabor astringent (tèc.).
raspós. Un vi raspós.
bròfec. Aquest vi és molt bròfec.
verd, es diu del vi aspre, fet de raïms verds.
escanyadís, difícil d'empassar per la seva aspror.
- Desplaent a l'orella.
agre
acre
irritant
estrident
ronc
aiguardentós o d'aiguardent, es diu de la veu.
- Desplaent a l'olfacte.
acre. Una olor acre.
irritant
- Fig. Dit de la persona que té un tracte poc polit, tot el contrari de suau.
esquerp
rude
aspriu
escrú
vinagrós. Un home vinagrós.
dur
càustic
adust
eixut
brusc
malagradós
malamorós
Compareu: salvatge, brutal, grosser, rústic
- → abrupte, difícil.
- Ésser aspre: Asprejar. Raspar. Aquest vi raspa la boca.
- Fer tornar aspre: Enasprir.
- Tenir un gust més o menys aspre: Asprejar.
Vegeu també:
aspre1
© Manuel Franquesa
aspre2
adj Desplaent al tacte asprós rústec ≠ rústic cantellós esgarrapós rugós raspós grosser hirsut o híspid dit del pèl dur i aspre Antònims Suau Dolç Mòrbid Desplaent al paladar asprós acerb asperulós , lleugerament aspre astringent Gust astringent estíptic , que té un sabor astringent tèc raspós Un vi raspós bròfec Aquest vi és molt bròfec verd , es diu del vi aspre, fet de raïms verds escanyadís , difícil d'empassar per la seva aspror Desplaent a l'orella agre acre irritant estrident ronc aiguardentós o d'aiguardent , es diu de la veu Desplaent a l'olfacte acre Una olor acre irritant…
aspre2
<title type="display">aspre</title><lbl type="homograph">2</lbl>
-
masculí
agricultura
- Stange f.
- (Reb-) Pfahl m.
Vegeu també:
aspre1
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
aspre2
masculí agricultura Stange f Reb- Pfahl m Vegeu també aspre 1 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
aspre2
<title type="display">aspre</title><lbl type="homograph">2</lbl>
Accessory
Etimologia: del gr. bizantí áspron, íd., neutre de áspros ‘blanc’, provinent del ll. asper ‘aspre’
aspre2
masculí Moneda d’argent encunyada a Trebisonda pels emperadors de la dinastia Comnè segles XIII-XV Moneda d’argent que circulà a Rodes des del segle XIV, encunyada per l’orde de Sant Joan de Jerusalem Vegeu també aspre 1 aspre 3
■
aspre3
| aspra
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aspre</title><lbl type="homograph">3</lbl>
Accessory
Etimologia: del ll. asper, -a, -um, íd. 1a font: s. XIII
Body
- adjectiu Desplaent al tacte pel fet de tenir la superfície plena de desigualtats. Una paret, un teixit, aspres.
- adjectiu Que produeix una sensació anàloga en els altres sentits. Una pruna aspra (al paladar). Un so aspre (a l’orella).
- adjectiu figuradament Rude, difícil, no suau. Una resposta aspra.
- adjectiu botànica Escabre.
- masculí agricultura Camp de secà.
Vegeu també:
aspre1
aspre2
■
aspre3
| aspra
adjectiu Desplaent al tacte pel fet de tenir la superfície plena de desigualtats Una paret, un teixit, aspres adjectiu Que produeix una sensació anàloga en els altres sentits Una pruna aspra al paladar Un so aspre a l’orella adjectiu figuradament Rude, difícil, no suau Una resposta aspra adjectiu botànica Escabre masculí agricultura Camp de secà Vegeu també aspre 1 aspre 2
aspre, -pra
<title type="display">aspre, -pra </title>
Body
- adj m f Qu’ei desagradiu, pòc fin ara aurelha o ath gust.
Català: aspre -a
© Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
© per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.
aspre, -pra
adj m f Qu’ei desagradiu, pòc fin ara aurelha o ath gust Català aspre -a © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
