■ xocar

Etimologia: probablement del fr. choquer, d’origen onomatopeic 1a font: 1839, DLab.
    verb intransitiu
  1. Topar, especialment violentament, una cosa amb una altra. Han xocat dos trens.
  2. Venir de nou, sorprendre vivament com a cosa inesperada. Em xoca molt que precisament ell no comparegui.
  3. Fer gràcia, agradar. Em xoca molt amb la seva manera de parlar tan florida.